Lliure examen és una noció que eix originalment del protestantisme i que atorga a l'home el dret d'interpretar la Bíblia segons el seu judici personal, sense cap autoritat dogmàtica.[1] Al segle xix la noció va desenvolupar-se també fora dels països protestants com a principi epistemològic dins els cercles cièntífics laics belgues i francesos, (libre examen, en francès) i (Vrij onderzoek, en neerlandès) com a afirmació de la llibertat de l'investigador de tractar qualsevol subjecte i de posar en dubte sense prejudici qualsevol veritat científica anterior o religiosa, en utilitzar amb diligència els millors mètodes de recerca disponibles amb conseqüència que la veritat sempre queda provisional. El concepte implica les nocions de lliure albir i de llibertat de consciència, i sobretot de lucidesa.
El 1864 l'església catòlica va reagir amb vehemència contra aquesta tendència i publicar el Syllabus Errorum o Catàleg dels errors.[2] Quant més al nord, tant menys va tenir un impacte, però a Espanya l'absència d'una política de lliure examen i la devoció d'Isabel II per Pius IX va «esverar tots els ciutadans que maldaven per modernitzar la societat.»,[3] frenar el progrés científic i obstruir la llibertat acadèmica.
- ↑ «Lliure examen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lliure examen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Xavier Rocas i Teresa Solé (redacció), «Amor i desamor a Isabel II i les trepes bisbalenques d'exaltació a la reina.»[Enllaç no actiu], Arxiu comarcal del Baix Empordà, La Bisbal de l'Empordà, Consorci de les Gavarres, 2009, pàgina 2