Lo Martegue

Lo Martegue

Martigues
Tipus	municipi francès
Sobrenom	la Venise provençale
Localització
43° 24′ 19″ N, 5° 02′ 51″ E / 43.4053°N,5.0475°E / 43.4053; 5.0475
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Boques del Roine
Capital de	Cantó de Lo Martegue Est Cantó de Lo Martegue Oest Territòri dau País dau Martegue (oc) cantó de Martigues (2015–)
Població humana
Població	48.818 (2022) (683,34 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Marsella i Ais de Provença unitat urbana de Marsella i d'Ais de Provença
Superfície	71,44 km²
Banyat per	canal de Caronte, badia de Marsella i estany de Bèrra
Altitud	1 m-0 m-187 m
Limita amb	Lo Pòrt de Boc Sausset dei Pins Castèunòu dau Martegue Sant Mitre dei Barris Bèrra de l'Estanh
Organització política
• Alcalde	Gaby Charroux (2020–)
Identificador descriptiu
Codi postal	13500 i 13117
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Lloc web	ville-martigues.fr

Lo Martegue (nom occità,^[1] en francès Martigues i antigament Les Martigues) és una ciutat de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, coneguda sota el nom de «Venècia provençal».

El nom del Martegue ve d'una antiga forma llatina, Marticum, composta de l'arrel preindoeuropeua mart- "roca" i de la terminació llatina -icum; aquest nom al·ludia a l'estany de Bèrra en tant que "estany de les roques". Els habitants s'anomenen martegals (en occità martegals/-aus -alas, en francès Martégaux -ales).

A la vora d'un llac d'aigües tranquil·les envoltat de cases amb façanes coloristes i barques de colors vius amarrades al llarg del canal. Félix Ziem (al qual se li ha dedicat un museu), Corot i molts altres pintors van reflectir aquest lloc a les seves obres.

L'església de Santa Magdalena de l'illa presenta una façana d'estil corinti, rica decoració interior i imposant orgue.

La capella de l'anunciació conté teginats daurats, frescs que representen la vida de la Verge, sostre pintat, amb un inusual contrast entre la riquesa interior i la sobrietat que impera a l'exterior.

Des del pont de sant Sebastià, s'observa una bella vista de les barques amarrades al llarg del canal.