En geologia, la localitat tipus d'un mineral (del llatí, locus typicus) és la localitat (o indret) de la qual prové el material que es va emprar per a la definició formal de l'espècie.[1] Aquest terme també s'empra per a les roques o unitats estratigràfiques, i és coneguda també com a «àrea tipus» o «secció tipus».[2] El concepte és similar al tipus nomenclatural que es fa servir en biologia. Quan en algunes ocasions les mostres provenen de diferents llocs, aquestes són anomenades co-localitats tipus.
És freqüent que el nom de les roques o dels minerals descrits derivin del nom del lloc geogràfic on foren descoberts. Alguns exemples de localitats tipus que donen nom a l'espècie mineral descoberta són:
En el cas de formacions i estructures geològiques:
Per a unitats cronoestratigràfiques: