Lockheed F-104A-10-LO de la U.S. Air Force | |
Tipus | Interceptor i caça bombarder |
---|---|
Fabricant | Lockheed |
Estat | Estats Units d'Amèrica |
Primer vol | 4 de març de 1954 |
Dimensions | 4,09 () × 16,66 () × 16,69 () m |
Abast | 2.623 km |
Sostre de vol | 15.000 metres |
Armament habitual | |
En servei | 20 de febrer de 1958 - 31 d'octubre de 2004 (Itàlia) |
Estat | Retirat excepte per alguns operadors privats |
Operador/s | |
Altres usuaris | Luftwaffe, Força Aèria d'Autodefensa del Japó |
Conflicte | Guerra Freda, Guerra del Vietnam, guerres i conflictes entre l'Índia i el Pakistan i Second Taiwan Strait Crisis (en) |
Propulsor | General Electric J79 (en) |
Construïts | 2.578[1] |
Cost unitari | 1,42 milions de dòlars (F-104G)[2] |
El Lockheed F-104 Starfighter és un avió de combat amb propulsió a reacció dissenyat per Lockheed com interceptor per a la Força Aèria dels Estats Units. Va ser operat per una dotzena de forces aèries des del 1958 fins al 2004. Als Estats Units va operar des de 1958 fins al 1975, i després va seguir en ús limitat amb la NASA per a vols de proves fins al 1994.[3] El darrer país on es van retirar va ser a Itàlia el maig de 2004.
En total es van fabricar 2.578 Starfighters, la majoria per a països de l'OTAN.[1] La variant F-104G va guanyar un concurs de l'OTAN per subministrar als seus països un nou caça bombarder. També es van produir diverses versions biplaça, la més nombrosa de les quals va ser el TF-104G.