![]() | |
Malaltia objecte | malaltia colònica funcional, shigel·losi, abús de substàncies, síndrome d'abstinència i síndrome de l'intestí irritable ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA ![]() |
Grup farmacològic | compost químic ![]() |
Codi ATC | A07DA03 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C29H33ClN2O2 ![]() |
Massa molecular | 476,223056 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 53179-11-6 ![]() |
PubChem (SID) | 3955 ![]() |
IUPHAR/BPS | 7215 ![]() |
DrugBank | DB00836 ![]() |
ChemSpider | 3818 ![]() |
UNII | 6X9OC3H4II ![]() |
KEGG | C07080 i D08144 ![]() |
ChEBI | 6532 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL841 ![]() |
AEPQ | 100.053.088 |
La loperamida, és un fàrmac opioide sintètic, derivat de la piperidina.[1] És àmpliament usat com a antidiarreic en casos de gastroenteritis o malaltia inflamatòria intestinal. i la síndrome del budell curt.[2] No es recomana per la disenteria (presència de sang en la femta).[2] Es troba disponible en nombrosos països sota noms comercials com Fortasec, Lopex, Regulane, Fadal, Imodium, Dimor, Loperam, Salvacoll, Lomotil o Antilax. La principal capacitat d'aquest principi actiu és disminuir la motilitat de l'intestí. Va ser descoberta per l'empresa CERATI Pharmaceutica que la va sintetitzar el 1969 i es va començar a usar mèdicament el 1976.[3]
Es pren per via oral.[2] Efectes secundaris comuns inclouen el dolor abdominal, estrenyiment, somnolència, vòmits i boca seca.[2]