Louise (Charpentier)

Louise

Cartell de Georges-Antoine Rochegrosse per a l'estrena de Louise en el Teatre Nacional de l'Opéra-Comique a París l'any 1900.
Forma musical	òpera
Compositor	Gustave Charpentier
Llibretista	Gustave Charpentier
Llengua original	francès
Data de publicació	1900
Parts	quatre
Julien ou La Vie du poète (en) →
Personatges	1st Guard (en) , 1st Philosophe (en) , 2nd Guard (en) , 2nd Philosophe (en) , Apprenti (en) , Apprentie (en) , Balayeuse (en) , Blanche (en) , Bohème (en) , Bricoleur (en) , Camille (en) , Chansonnier (en) , Chant’habits (en) , Chiffonière (en) , Chiffonnier (en) , Danseuse (en) , Elise (en) , Étudiant (en) , Father (en) , Gavroche (en) , Gertrude (en) , Glaneuse (en) , Irma (en) , Julien (en) , Laitière (en) , Louise (en) , Madeleine (en) , Marguerite (en) , Mother (en) , Peintre (en) , Plieuse (en) , Poète (en) , Première (en) , Sculpteur (en) , Suzanne (en) i The noctambulist (en)
Estrena
Estrena	2 de febrer de 1900
Escenari	Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	3 d'abril de 1904 (estrena a Espanya) Julien (tenor) Louise (soprano) Mare (mezzosoprano) Pare (baríton) El Noctàmbul (tenor)

Louise és una òpera en quatre actes, composta per Gustave Charpentier, amb llibret francès del mateix compositor, tot i que s'ha indicat la possibilitat que hi contribuís el poeta Saint-Pol Roux. Es va estrenar el 2 de febrer de 1900 en l'Opéra-Comique de París.

L'òpera intenta representar la vida de la classe treballadora parisenca i de vegades se la considera un primerenc exemple d'òpera verista francesa. La veritable estrella és la mateixa ciutat, a la qual es dediquen diferents pàgines per descriure'n l'atmosfera. Narra la història del dissortat amor entre Louise, una costurera que viu amb els seus pares a París, i Julien, un jove artista.

Qualificada de «novel·la musical» pel seu caràcter narratiu, és l'autèntica obra mestra de l'autor, i l'única que va entrar a formar part del repertori. Des de l'estrena, l'òpera va gaudir de força èxit i va llançar la carrera de la soprano escocesa Mary Garden, que va assumir el paper protagonista en una de les primeres representacions, quan la soprano titular va caure malalta. Se'n va fer una pel·lícula l'any 1939, amb Grace Moore en el paper protagonista. N'hi ha diversos enregistraments, i avui en dia es continua representant ocasionalment. L'ària Depuis le jour, única de tota l'òpera, és una peça interpretada sovint en recitals.^[1]