Louise Colet

Louise Colet

Biografia
Naixement	(fr) Louise Révoil 15 setembre 1810 Hôtel d'Antoine (França)
Mort	8 març 1876 (65 anys) rue des Écoles (França)
Sepultura	Verneuil-sur-Avre
Activitat
Camp de treball	Poesia i literatura
Lloc de treball	Rue Henry-Monnier (en)
Ocupació	poetessa, escriptora, salonnière, editora
Família
Cònjuge	Hippolyte Colet
Parella	Alfred de Musset Gustave Flaubert
Parents	Pierre-Henri Révoil, cunyat, cosí segon
Premis
(1857)  Premi Lambert  Premi de l'Acadèmia Francesa
Signatura

Louise Colet, nascuda Révoil de Servannes (Ais de Provença, 15 de setembre de 1810 - París, 8 de març de 1876), fou una poetessa i escriptora francesa.

Casada amb el músic francès Hippolyte Colet i molt jove encara es donà conèixer col·laborant en els diaris de Lió i París. En les seves habitacions s'hi reuniren els literats més cèlebres de l'època com Flaubert (amb el que es diu que va tenir una història amorosa molt turbulenta), Musset, Cousin i d'altres, amb els que també sembla que va tenir relacions més intimes que les de l'amistat. En l'Acadèmia aconseguí molts premis, i en certa ocasió en la que fou vivament atacada per Alphonse Karr, intentà agredir-lo amb un ganivet.

Va escriure nombroses obres en prosa i envers, entre elles:

• Fleur du Midi (París, 1836);
• Penserosa (1839);
• La jeunesse de Goethe, comèdia (1839);
• ¡A ma mère! 8 juin 1839, Les funérailles de Napoléon (1840);
• Les chants des vaincues (1840);
• Poésies (1842);
• Les jeunesse de Mirabeau (1841);
• La Religieuse, Le poème de la femme, Les Coeurs brisés (1843);
• Les Convictions, Deux mois d'émotion, La Paysane, Follies et Saintes (1844);
• La Servante, Histoire d'un soldat, Ce qui est dans le coeur des femmes (1852);
• Mme. de Chatelet (1854);
• Quatre pièces couronnées (1855);
• Lui,roman contemporaine (1859);
• Voyage par la Hollande (1859);
• Les petits messieurs, Naples sous Garibaldí, souvenir de la guerre de l'Indépendance (1861);
• Les derniers abbés, L'Italie des Italiens (1862);
• Charlotte Corday i Madame Rolan, Cuadros dramàtiques, Le dernier marquis (1867);
• Satire du Siècle (1868);
• Les devotes du grand monde (1873).