Back ليسون بوبيت Arabic ليسون بوبيت ARZ Louison Bobet AST Louison Bobet Breton Louison Bobet Czech Louison Bobet Danish Louison Bobet German Louison Bobet English Louison Bobet Spanish Louison Bobet Basque
| |||||||
| Biografia | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Louis Bobet  12 març 1925 Saint-Méen-le-Grand (Bretanya) | ||||||
| Mort | 13 març 1983 (58 anys) Biarritz (França) | ||||||
| Causa de mort | càncer de cervell | ||||||
| Sepultura | Saint-Méen-le-Grand | ||||||
| Residència | Fontenay-sous-Bois | ||||||
| Nacionalitat |  França | ||||||
| Activitat | |||||||
| Ocupació | ciclista, membre de la Resistència Francesa | ||||||
| Nacionalitat esportiva | França | ||||||
| Esport | ciclisme de carretera | ||||||
| |||||||
| Participà en | |||||||
| Principals triomfs | |||||||
| Curses per etapes |  Tour de França (1953, 1954, 1955) 11 etapes al Tour de França 2 etapes al Giro d'Itàlia París-Niça (1952) Critèrium del Dauphiné Libéré (1955) | ||||||
| Curses d'un dia |  Campió del Món (1954)  al Campionat del Món (1957, 1958)  Campió de França en ruta (1950, 1951) Challenge Desgrange-Colombo (1951) Volta a Llombardia (1951) Milà-Sanremo (1951) Tour de Flandes (1955) París-Roubaix (1956) | ||||||
| Família | |||||||
| Germans | Jean Bobet | ||||||
| Premis | |||||||
 
| |||||||
.jpg)
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
| Campionat del Món | |||
|
Solingen 1954 | ruta | |
|
Waregem 1957 | ruta | |
|
|
Reims 1958 | ruta | |
Louis Bobet, conegut com a Louison Bobet (Saint-Méen-le-Grand, 12 de març de 1925 - Biarritz, 13 de març de 1983) va ser un ciclista francès que va ser professional entre 1947 i 1961.[1]
Triple guanyador del Tour de França entre 1953 i 1955, va ser el primer corredor a guanyar la cursa tres vegades seguides. Campió del Món el 1954, Campió de França en ruta el 1950 i el 1951, també va inscriure el seu nom a la llista dels guanyadors de les grans clàssiques: Milà-Sanremo i Volta a Llombardia el 1951, el Tour de Flandes el 1955, París-Roubaix el 1956 i Bordeus-París el 1959. També té una victòria al Critèrium del Dauphiné Libéré, la París-Niça i el Gran Premi de les Nacions. El 1957 va perdre el Giro d'Itàlia per dinou segons. En total va aconseguir 122 victòries com a professional.[2][3][4]
La seva carrera esportiva va acabar a finals de 1961 quan va patir un accident de cotxe amb el seu germà Jean Bobet,[5] que li provocà diverses fractures al fèmur i el turmell.[4] El 20 d'agost de 1962 anuncià la seva retirada.[6] Es va reciclar en talassoteràpia i va obrir el primer institut modern d'aquesta especialitat a Quiberon el 1964. Va desenvolupar el seu negoci i també es va dedicar a la seva passió per l'aviació obtenint la llicència de pilot. Quinze anys més tard va obrir un nou centre a Biarritz, on va morir de càncer als 58 anys.[4][7]
La passió per la bicicleta li ve de jove, quan, treballant d'ajudant de forner al negoci familiar, fa els repartiments en bicicleta. Aquest origen farà que posteriorment sigui conegut com el Forner de Saint-Méen.[4]
- ↑ «BOBET Louison (Louis)», 10-09-2024. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ «Palmarès de Louison Bobet (Fra)», 03-06-2023. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ «Louison Bobet, virtuose fragile et consciencieux». francebleu.fr: France Bleu, 18 juin 2013. [Consulta: 18 juillet 2016]..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Ollivier, Jean-Paul. Éditions de l'Aurore. La légende de Louison Bobet, 1992, p. 278. ISBN 978-2-7234-2718-0.
- ↑ «Louison Bobet sérieusement blessé dans un accident d'auto». Gazette de Lausanne, 16-12-1961, pàg. 12..
- ↑ «Louison Bobet prend sa retraite». Journal de Genève, 21-08-1962, pàg. 2..
- ↑ Fernández, Juan José «Murió Louison Bobet, una de las figuras legendarias del ciclismo de todos los tiempos» (en castellà). El País [Madrid], 15-03-1983. ISSN: 1134-6582.