Lucas Janszoon Waghenaer

Lucas Janszoon Waghenaer

Biografia
Naixement	c. 1534 (Gregorià) Enkhuizen (Països Baixos dels Habsburg)
Mort	c. 1606 (71/72 anys) Enkhuizen (Províncies Unides)
Religió	Calvinisme
Activitat
Lloc de treball	Enkhuizen (1577–1602)
Ocupació	editor (1584–1602), aiguafortista, dibuixant, il·lustrador científic, mariner, navegant, cartògraf
Gènere	Carta nàutica

Lucas Janszoon Waghenaer (c. 1534–c. 1606) va ser un cartògraf neerlandès i una figura notable de l'edat d'or de la cartografia flamenca, conegut per les seves contribucions pioneres sobre el tema de la cartografia nàutica.

Waghenaer és un dels pares fundadors i membres més famosos de l'escola d'Holanda del Nord, que va tenir un paper important en el desenvolupament primerenc de la cartografia nàutica holandesa. Entre 1550 i 1579, Waghenaer va navegar pels mars com a oficial en cap. Durant aquests anys va haver d'estar en contacte amb els navegants de la península ibèrica. El coneixement de les cartes marítimes i de les instruccions de navegació que va obtenir Waghenaer a partir d'aquests contactes van influir en la seva obra posterior. Després de la seva carrera marinera, va treballar al port d'Enkhuizen, com a cobrador de taxes marítimes.

La seva primera publicació, Spieghel der zeevaerdt ("el mirall de Mariner") va aparèixer el 1584.^[2] Aquest llibre de mapes combinava un atles de cartes nàutiques i indicacions de navegació amb instruccions per a la navegació per les aigües costaneres d'Europa i del nord-oest d'Europa. Va ser el primer d'aquest tipus en la història de la cartografia nàutica, i va tenir un èxit immediat. Una segona part va ser publicada l'any següent i va ser reeditada diverses vegades i traduïda a l'anglès, l'alemany, el llatí i el francès.^[3] El 1592 es va publicar el seu segon llibre pilot, Thresoor der zeevaert ("Tresor de la navegació").^[4] La seva tercera i última publicació, Enchuyser zeecaertboeck ("Enkhuizen sea-chart-book"), va ser publicada el 1598.^[5]

Va morir al voltant de 1606, a Enkhuizen i en aparent pobresa, acceptant les autoritats municipals a estendre la seva pensió un any més per a la seva vídua.