Ludwigita | |
---|---|
Agregats radials aciculars de color negre de ludwigita, d'Alta Stock, Salt Lake, Utah, Estats Units | |
Fórmula química | Mg₂Fe3+(BO₃)O₂ |
Epònim | Ernst Ludwig |
Localitat tipus | Ocna de Fier (Vaskö-Moraviţa; Vaskö-Moravicza; Eisenstein), Ocna de Fier-Dognecea District, Banat Mts, Caraş-Severin Co., Romania |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 06.AB.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.03 |
Dana | 24.2.1.1 |
Heys | 9.8.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | massiu, fibrós |
Estructura cristal·lina | a = 9.26 Å, b = 12.26 Å, c = 3.05 Å; Z = 4 |
Massa molar | 195,26 |
Color | verd obscur a negre |
Exfoliació | {001} perfecta |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 5 |
Lluïssor | sedosa, mat |
Color de la ratlla | verd-negra |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 3,7 a 4,0 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.830 - 1.850 nβ = 1.830 - 1.850 nγ = 1.940 - 2.020 |
Birefringència | δ = 0,110 a 0,170 |
Pleocroisme | X = Y = verd fosc; Z = marró vermellós fosc |
Angle 2V | mesurat: 20° to 45° |
Dispersió òptica | r > v, extrema |
Solubilitat | lentament soluble en àcids |
Impureses comunes | Al |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1874 |
Símbol | Ldw |
Referències | [1] |
La ludwigita és un mineral de la classe dels borats. Va ser descoberta en 1874 a Ocna de Fier, al districte de Caraş-Severin (Romania), i va rebre el seu nom del químic austríac Ernst Ludwig (1842-1915), professor de la Universitat de Viena. Forma part i dona nom al grup de la ludwigita.[2]