Biografia | |
---|---|
Naixement | c. dècada del 680 Milà (Itàlia) |
Mort | gener 744 (Gregorià) (54/64 anys) Pavia (Itàlia) |
Sepultura | Basílica de San Pietro in Ciel d'Oro |
Rei dels llombards | |
712 – 744 | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Família | |
Cònjuge | Guntrude |
Pares | Ansprand i Theodarada |
Parents | Hildeprand, nebot |
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744. Era fill d'Ansprand, al que succeí a la seva mort el 712, en circumstàncies que semblaven propicies a la constitució d'una nacionalitat italo-llombarda. Per això Luitprand va tractar, en primer lloc, de posar fi a les guerres civils que assolaven el regne, i va dictar, en diferents ocasions, una sèrie de mesures que poden considerar-se com la primera legislació que tingué aquell poble, encaminada a constituir un veritable estat en el sentit modern de la paraula.
El feudalisme rebé un cop de mort, però les seves diferències amb el papat exacerbada per les querelles dels iconoclastes, li impediren tirar endavant les seves reformes. Més encara, el papa Gregori II arribà a un trencament amb en Luitprand, el qual va enviar les seves tropes contra aquell i es va apoderar de l'Exarcat, de Venècia i d'altres ciutats, però en arribar enfront de Roma, el papa li va sortir a l'encontre i el va convèncer que no devia continuar amb la seva empresa: encara que, poc temps després el Papa es va aliar amb els ducs de Spoleto i de Benevent, per lo qual el rei, enfadat, va castigar els ducs (742), i anava altra volta a marxar sobre Roma, però al cap de poc mori Gregori, i el seu successor, Zacaries I, renuncià a l'aliança amb els ducs, amb el qual es feren més cordials les relacions entre l'església i Luitprand.