Lunokhod 2

Lunokhod 2

Tipus de missió	astromòbil lunar i vehicle solar
Propietats de la nau
Massa	840 kg
Dimensions	135 () × 160 () × 170 () cm
Inici de la missió
Llançament espacial Data 11 gener 1973 Lloc cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament	Proton-K
Fi de la missió
Últim contacte	11 de maig 1973
Objectius  Exploració Data 15 gener 1973 Distància coberta 37 km
Instruments càmera de televisió penetrometer (en) espectròmetre astrophotometer (en) magnetòmetre
Luna 21 (oc) ← Lunokhod 1 Lunokhod-3 (en) →

El Lunokhod 2, en rus Луноход-2, caminant lunar, fou el segon de dos astromòbils no tripulats lunars que la Unió Soviètica va enviar a la Lluna com a part del programa Lunokhod.

La nau espacial que transportava el Lunokhod 2, la Luna 21, va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973 i desplegaria el vehicle l'endemà. Els objectius de la missió eren recollir imatges de la superfície lunar, examinar els nivells de llum ambiental per determinar la possibilitat de fer observacions astronòmiques des de la Lluna, fer experiments amb làsers des de la Terra, observar els rajos X solars, mesurar el camp magnètic local i estudiar la mecànica del sòl de la superfície lunar.^[1]

El 9 de maig de 1973 el Lunokhod 2 va entrar inadvertidament a un cràter i la pols va cobrir els seus panells solars i el dissipador de calor, fent que la temperatura augmentés i es malmetés el sistema. Els intents de salvar-lo van fracassar i, el 3 de juny, l'agència de notícies estatal de la Unió Soviètica va anunciar que la missió es donava per finalitzada.^[2]