Back فيات إم13\40 Arabic Fiat M13/40 BS M13/40 Czech Fiat M13/40 Danish M13/40 German M13/40 tank English M13/40 Spanish Char Fiat M13/40 French פיאט M13/40 HE Fiat M13/40 Croatian
 Un Fiat M 13/40 de la divisió Ariete durant la batalla de Gazala el 1942. | |
| Historial de servei | |
|---|---|
| Període en actiu | 1940–1948 |
| Guerres | Segona Guerra Mundial Guerra araboisraeliana de 1948 |
| Característiques generals | |
| Tipus | Tanc mitjà |
| País d'origen | _crowned.svg){kind=small} Regne d'Itàlia |
| Any | 1940 |
| Fabricant | Fiat-Ansaldo[1] |
| Dimensions | |
| Pes | 14 t |
| Amplada | 2,28 m |
| Longitud | 4,92 m |
| Altura total | 2,37 m |
| Altura del terra | 41 cm[2] |
| Tripulació | 4 (carregador, comandant, conductor i metrallador/operador de ràdio)[3] |
| Especificacions | |
| Motor | Fiat SPA 8T |
| Tipus de motor | Motor dièsel de 8 cilindres en V |
| Potència màxima | 125 CV a 1.800 rpm[2] |
| Suspensió | Suspensió de ballesta |
| Rati potència/pes | 8,92 CV/t[4] |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 32 km/h |
| Vel. camp a través | 15 km/h |
| Autonomia carretera | 200 km |
| Autonomia camp a través | 120 km |
| Combustible | 145 L + 35 L reserva |
| Pendents màxim | 40º[2] |
| Armament | |
| Primari | Canó Modello 37 L/32 Ansaldo de 47mm amb 87 projectils[5] |
| Secundari | 4 metralladores Breda M38 de 8 mm (coaxial, dues bessones al buc i antiaèria) amb 2.592 cartutxos[2] |
| Elevació del canó | -10º a +20º[1] |
| Blindatge i defenses | |
| Blindatge en buc | 30-42 mm de planxa d'acer (frontal) 25 mm (laterals i darrere) 6-15 mm (terra-sostre) |
| Blindatge en torreta | 40 mm[2] |
El Carro Armato M 13/40, també conegut com a Fiat-Ansaldo M 13/40, va ser un tanc mitjà del Regne d'Itàlia. Al començament de la Segona Guerra Mundial, les divisions blindades del Regio Esercito estaven majoritàriament compostes per tanquetes com la L 3/35.[6] El 1937, es va començar el disseny d'un tanc mitjà, l'M 11/39, però el canó es va instal·lar al buc, resultant poc útil en combat contra tancs.[7]
Aprofitant molts components de l'M 11/39 es va completar un prototip l'any 1939 amb un canó antitancs muntat a la torreta, el que seria l'M 13/40.[7] La producció va començar el 1940 i les primeres unitats van ser enviades a combatre a la Campanya del Desert Occidental.[8] Durant les desfetes italianes es van perdre molts d'aquests tancs i la producció només es mantindria fins al 1941, amb un total de 710 blindats fabricats.[9]
Tot i que continuava patint problemes de fiabilitat i mal blindatge, l'M 13/40 va ser el primer tanc mitjà italià amb un canó d'alta velocitat a la torreta.[3] Això li permetia combatre efectivament contra els Cruiser britànics o els M3 Stuart americans, tot i que més tard estaria en desavantatge contra tancs més pesants com els Valentine o M4 Sherman.[2] Aquest blindat serviria de base pels canons autopropulsats Semovente da 75/18 i pel tanc successor, l'M 14/41.[4]
- ↑ 1,0 1,1 Serrat, 2005, p. 521.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cappellano i Battistelli, 2012, p. 46.
- ↑ 3,0 3,1 Serrat, 2005, p. 526.
- ↑ 4,0 4,1 «Carro Armato M13/40». Tank Encyclopedia. David B., 2014. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ Serrat, 2005, p. 525.
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 5.
- ↑ 7,0 7,1 Cappellano i Battistelli, 2012, p. 8.
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 24.
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 33.