fusell Garand M1. Aquest exemplar es de les col·leccions de l'Armémuseum, Estocolm, Suècia. | |
Tipus | fusell semiautomàtic |
---|---|
País d'origen | Estats Units |
Història de servei | |
En servei | 1936 – 1957 |
Operadors | Estats Units |
Guerres | Segona Guerra Mundial Guerra de Corea Guerra d'Indoxina Guerra del Vietnam Guerra Civil de Cambodja |
Història de producció | |
Dissenyada | 1924 |
Dissenyador | John C. Garand |
Fabricant | Springfield Armory, Winchester, Beretta, International Harvester |
Quantitat | 6.250.000 |
Variants | M1C/D |
Especificacions | |
Pes | 4,3 kg[1] |
Longitud | 1100 mm[2] |
Munició | 30-06 (7,62 x 63)[3] |
Calibre | 7,62 mm[3] |
Sistema de tret | Recàrrega accionada per gas, forrellat rotatiu |
Abast efectiu | 600 m[4] |
Carregador | intern fix, alimentat amb una pinta en bloc de 8 bales |
El M1 Garand, formalment Fusell dels Estats Units, Calibre 30, M1, va ser el primer Fusell semiautomàtic dels Estats Units que va arribar a ser un fusell comú per a la infanteria. Oficialment substituí al Springfield M1903 com fusell en servei el 1936, fins que va ser substituït pel rifle M14, que derivava de l'M1, el 1957.
Va ser utilitzat intensivament en la Segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea i en menor mesura en la Guerra del Vietnam. Va ser usat primàriament per Estats Units, però també en altres països. Continua sent utilitzat en equips d'entrenament militar i és una arma de foc civil popular.