M 11/39

Fiat M 11/39
Carro Armato Medio 11/39

Soldats australians amb un Carro Armato Medio 11/39 capturat l'agost del 1941 vora Sidi Barrani, després de l'Operació Compass.
Característiques generals
Tipus	Tanc mitjà
País d'origen	Regne d'Itàlia
Any	1939
Fabricant	Fiat-Ansaldo
Dimensions
Pes	11 t
Amplada	2,18 m
Longitud	4,85 m
Altura total	2,25 m
Altura del terra	36 cm
Tripulació	3 (artiller, comandant/metrallador i conductor)
Especificacions
Motor	FIAT SPA 8T refrigerat per aigua
Tipus de motor	Motor dièsel
Potència màxima	105 CV (78 kW) a 1.800 rpm
Suspensió	2 bogis arquejats amb suspensió de ballesta
Prestacions
Vel. carretera	34 km/h
Vel. camp a través	15 km/h
Autonomia carretera	210 km
Autonomia camp a través	120 km
Combustible	145 L (dipòsit principal) + 45 L (dipòsit reserva)
Armament
Primari	Canó de tanc Vickers-Terni 37/40 amb 84 projectils
Secundari	2 metralladores bessones de 8mm Breda M38
Angles de gir del canó	-15/+15º horitzontalment –8/+12º verticalment
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	Frontal: 30 mm Lateral i darrere: 15 i 8 mm Inferior: 6mm[1]

El Carro Armato M 11/39 fou el primer tanc mitjà del Regne d'Itàlia. A l'inici de la Segona Guerra Mundial la majoria de les forces blindades italianes estaven equipades amb tanquetes i tancs lleugers, com l'L 3/35. Aquests models demostrarien haver esdevingut obsolets durant els primers enfrontaments i l'M 11/39 serviria de base per la fabricació dels següents tancs mitjans.

L'M 11/39 va ser dissenyat durant el període d'entreguerres, basat en el Vickers 6-Ton britànic, i va entrar en servei l'any 1939. Tot i tenir un armament poc convencional, amb dues metralladores a la torreta i un canó a la casamata, estava raonablement ben armat i tenia un bon blindatge. El seu principal defecte era la fiabilitat, a causa de l'excés de pes per un motor de només 105 CV.

Se'n fabricarien cent unitats, que servirien a dos batallons de la divisió blindada Ariete o a l'Àfrica Oriental Italiana. A principis de 1941 el Regio Esercito va perdre la majoria de M 11/39, destruïts o capturats en enfrontaments contra la 6ena divisió australiana. El 1940 entraria en servei el seu successor, l'M 13/40, que tot i retenir moltes peces iguals, ja incloïa un canó a la torreta.^[2]