Back فيات إم 41/14 Arabic Fiat M14/41 Azerbaijani Fiat M14/41 BS Fiat M14/41 Greek M14/41 tank English Fiat M14/41 Spanish Char Fiat M14/41 French פיאט M14/41 HE Fiat M14/41 Hungarian M14/41 Italian
 Un Carro Armato Medio 14/41 exposat al Museu del Tanc de Bovington fotografiat l'any 2017, al Regne Unit. | |
| Característiques generals | |
|---|---|
| Tipus | Tanc mitjà |
| País d'origen | _crowned.svg){kind=small} Regne d'Itàlia |
| Any | 1941 |
| Fabricant | Fiat-Ansaldo |
| Dimensions | |
| Pes | 14,5 t |
| Amplada | 2,28 metres |
| Longitud | 4,92 metres |
| Altura total | 2,37 metres[1] |
| Tripulació | 4 (artiller/comandant, conductor, operador de ràdio i carregador)[2] |
| Especificacions | |
| Motor | SPA 15T |
| Tipus de motor | Motor dièsel |
| Potència màxima | 145 CV a 1.900 rpm |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 32 km/h |
| Vel. camp a través | 15 km/h |
| Autonomia carretera | 200 km |
| Autonomia camp a través | 120 km[1] |
| Armament | |
| Primari | Canó de 47 mm i 32 calibres amb 87 projectils |
| Secundari | 3-4 metralladores Breda M38 amb 2.592 cartutxos[1] |
| Blindatge i defenses | |
| Blindatge en buc | 30 mm (frontal), 25 mm (laterals), 15 (sostre) i 6 mm (terra) |
| Blindatge en torreta | 42 mm (frontal) i 25 mm (laterals)[3] |
El Carro Armato Medio 14/41, o simplement M 14/41, va ser un tanc mitjà desenvolupat pel Regne d'Itàlia introduït el 1941.[2][4]
Aquest model mantenia la majoria dels elements del seu predecessor, el tanc M 13/40. Era operat per quatre tripulants, protegits per un blindatge de planxes d'acer unides amb reblons amb un màxim de 42 mm de gruix al frontal de la torreta. L'armament del tanc estava format per un canó antitancs de 47mm i 32 calibres de llarg, que es mantenia a la torreta giratòria, i tres o quatre metralladores distribuïdes pel blindat. L'aspecte que més es va modificar va ser el motor, que es va substituir per un model dièsel SPA 15T. Aquest motor oferia un màxim de 145 CV a 1.900 rpm i feia el blindat lleugerament més ràpid i fiable que els seus predecessors.[2]
Aquest tanc fou desenvolupat per Fiat i Ansaldo com una millora de l'M 13/40, amb poques modificacions per no retardar-ne la producció. En total se'n van fabricar 695 unitats, entre l'agost del 1941 i finals del 1942.[5] En servei, el Regio Esercito els va emprar majoritàriament a la Campanya del nord d'Àfrica i a Sardenya. Després de la rendició del Regne d'Itàlia, els M 14/41 serien majoritàriament servits per l'Esercito Nazionale Repubblicano contra tropes aliades i partisans.[2] També se'n van fer diferents variants, destacant-ne especialment el caçatancs Semovente da 90/53, i serviria de base pel desenvolupament de l'últim tanc mitjà italià de la contesa, l'M 15/42.[6]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cappellano i Battistelli, 2012, p. 46.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Carro Armato M14/41». Tanks encyclopedia. [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 10.
- ↑ Bishop, 2006, p. 77.
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 14.
- ↑ Cappellano i Battistelli, 2012, p. 20.