Litografia d'Adolf Hohenstein (1904) | |
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Giacomo Puccini |
Llibretista | Luigi Illica i Giuseppe Giacosa |
Llengua original | italià |
Basat en | drama Madame Butterfly de David Belasco (David Belasco ) |
Creació | Estiu de 1901 - desembre de 1903 |
Data de publicació | 15 febrer 1904 |
Gènere | òpera i tragèdia |
Parts | Tres (originalment dos) |
Dedicat a | Helena de Montenegro |
Format per | Un bel dì, vedremo |
Lloc de la narració | Nagasaki |
Època d'ambientació | segle XX i Era Meiji |
Versió |
|
Personatges |
|
Estrena | |
Estrena | 17 de febrer de 1904 |
Escenari | Teatro alla Scala de Milà, |
Director musical | Cleofonte Campanini |
Intèrpret | Orquestra del Teatro alla Scala de Milà i Cor del Teatro alla Scala de Milà |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 2 d'agost de 1907, Teatre del Bosc (Barcelona) (estrena a Espanya) |
Estrena al Liceu | 10 de desembre de 1909 |
Madama Butterfly és una òpera en tres actes (inicialment en dos) escrita per Giacomo Puccini amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. L'argument està extret de l'obra teatral Madame Butterfly de David Belasco qui, al seu torn, s'havia basat en dues narracions dels autors John Luther Long i Pierre Loti. Va ser estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904 recollint males crítiques que van portar a dividir-la en els tres actes actuals i diversos canvis que després de la seva estrena a París uns mesos més tard la van convertir en un èxit en la versió que encara avui es representa arreu.[1]
L'argument gira a l'entorn d'una jove japonesa (Cio-Cio-San) que confia cegament en l'amor d'un oficial de la Marina americana, Pinkerton. El militar, que anomena Butterfly a la noia, s'ha casat amb ella aprofitant una llei japonesa que li permet el repudi en qualsevol moment i poc després torna al seu país, on hi passarà uns anys mentre Cio-Cio-San l'espera fidelment fins que descobreix que s'ha casat amb una dona americana, fet que la portarà al suïcidi malgrat haver tingut un fill fruit de la relació amb l'oficial.[2]