Back مدام بوفاري Arabic Bovary Weltikya (suterot) AVK Madam Bovari Azerbaijani Пані Бавары BE-X-OLD Мадам Бовари Bulgarian মাদাম বোভারি Bengali/Bangla مادام بۆڤاری CKB Paní Bovaryová Czech Madame Bovary Welsh Madame Bovary Danish
|
Per a altres significats, vegeu «Madame Bovary (desambiguació)». |
.jpg)  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Gustave Flaubert |
| Llengua | francès |
| Publicació | França , França, 1857 |
| Creació | 1856 |
| Gènere | novel·la realista |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Yonville |
| Moviment | literatura realista |
| Sèrie | |
| Part de | Index Librorum Prohibitorum |
  | |
Madame Bovary és una obra realista de Gustave Flaubert publicada el 1857, considerada una de les novel·les més importants de la història de la literatura. La protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari, com a paradigma de la dona insatisfeta, infeliçment casada, avorrida en el paper domèstic que li ha estat reservat, que troba en l'adulteri la possibilitat d'una altra vida i d'unes altres emocions, lluny de l'ambient ensopit i provincià en què viu.[1]
Escrita entre el 1851 i el 1856, es començà a publicar per fascicles a La Revue de Paris, l'1 d'octubre de 1856. L'últim capítol fou el 15 de desembre i al mes de gener de 1857 Flaubert era empresonat per l'escàndol a la moral pública que la novel·la causà, acusat sobretot que la veu narrativa no jutgés el personatge adúlter i es mantingués en una actitud que podia semblar neutral.[2] La novel·la aparegué en format de llibre l'abril de 1857.[3][4][5]
Emma ha estat anomenada el "Quixot femení" perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe i la felicitat que embolcalla les seves heroïnes.
| « | Anava repetint per dins: «Tinc un amant, tinc un amant!» I aquesta idea la delectava com si entrés en una segona pubertat. A l’últim posseiria aquelles joies de l’amor, aquella febre de felicitat de la qual ja desesperançava. Entrava en un món meravellós on tot seria passió, èxtasi, deliri [...]
Aleshores es recordà de les heroïnes dels llibres que havia llegit, i la legió d’aquelles dones adúlteres es posà a cantar dins de la seva memòria com les veus d’unes germanes que l'emplenaven d’encís. Ella mateixa esdevenia com una part veritable d’aquelles imaginacions, i realitzava el llarg somni de la seva jovenesa prenent-se per aquest tipus d’enamorada que havia desitjat tant. |
» |
| — Gustave Flaubert, Madame Bovary, 2a part. Cap. 9 | ||
Al segle xix el final d'aquestes heroïnes literàries que busquen fugir de l'ensopiment és tràgic, perquè acaben en la mort o el rebuig social. La seva figura critica la burgesia i el convencionalisme, a qui responsabilitza d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista. Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
- ↑ «Madame Bovary». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Iborra, Enric. «Un comentari inicial de “Madame Bovary”». La serp blanca, dissabte, 5 març 2011. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ «Gustave Flaubert comença a publicar "Madame Bovary" | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ Becerra, Juan José. «Clásico de la semana: "Madame Bovary", de Flaubert» (en castellà). Perfil, 05-01-2021. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ Kurz, Andreas. «1857: año de la Bovary» (en castellà). La Jornada semanal, núm 648, 05-08-2007. [Consulta: 20 agost 2021].