Magatzem de llavors de Svalbard

Magatzem de llavors de Svalbard

(nb) Svalbard globale frøhvelv
(2019)
Dades
Tipus	dipòsit de llavors estructura arquitectònica estructura subterrània
Història
Creació	19 juny 2006:  Primera pedra
Activitat
Patrocinador	Govern de Noruega
Superfície	1.000 m²
Governança corporativa
Seu	Longyearbyen (Noruega)
Gestor/operador	Norwegian Directorate of Public Construction and Property (en)
Gerent/director	Åsmund Asdal (2015–)
Entitat matriu	ministeri d'Agricultura i Alimentació Nordic Genetic Resource Center (en) Global Crop Diversity Trust (en)
Propietat de	ministeri d'Agricultura i Alimentació
Denominació anterior	Svalbard globale frøhvelv Svalbard Global Seed Vault
Altres
Premis (2009)  Norwegian Lighting Prize for Best Outdoor Project (en)
Lloc web	seedvault.no
Localització geogràfica

El magatzem de llavors de Svalbard o la volta de llavors de Svalbard (en anglès: Svalbard Global Seed Vault i en noruec: Svalbard globale frøhvelv) és un banc de llavors segur i amb mostres provinents de tot el món (per això s'anomena mundial o global). Se situa a la muntanya Platåberget a l'illa noruega de Spitsbergen dins l'arxipèlag de les Svalbard, prop de la ciutat de Longyearbyen, a l'Àrtic.^[1] Les instal·lacions van ser construïdes per a preservar una àmplia varietat de llavors de plantes de tot el món en una caverna subterrània. Aquest banc de llavors té còpies duplicades dels bancs genètics de tot el món. La volta amb llavors donarà una seguretat contra la pèrdua de llavors en els bancs genètics i també un refugi per a les llavors en cas de crisis regionals o mundials. El banc de llavors es regeix per un acord tripartit entre el govern noruec, el conglomerat mundial de diversitat de conreus (sigles en anglès GCDT) i el Centre nòrdic de recursos genètics.

La construcció de la volta va costar uns 9 milions de dòlars.^[2] amb fons totalment del govern de Noruega.^[2] Els principals fons per al manteniment del projecte provenen de la fundació Bill & Melinda Gates, el Regne Unit, Noruega, Austràlia, Suïssa i Suècia. Els fons també s'han rebut d'un gran nombre de països i també dels països en desenvolupament: Brasil, Colòmbia, Etiòpia, i l'Índia.^[3]