No s'ha de confondre amb magnetita. |
Magnesita | |
---|---|
Cristall de magnesita de Serra das Éguas, Brumado, Bahia, Regió Nord-est, Brasil | |
Fórmula química | MgCO₃ |
Epònim | magnesi |
Nom IUPAC | carbonat de magnesi |
Localitat tipus | Bettolino (en) i Unitat perifèrica de Magnèsia |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.02 |
Dana | 14.1.1.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | generalment massiva, rarament en forma de romboedres o prismes hexagonals |
Massa molar | 84,3 Da |
Color | blanc, gris, groc, marró, negre |
Exfoliació | {1011} perfecta |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3, a 4,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Densitat | 3,0 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1.508 - 1.510 nε = 1.700 |
Birefringència | 0,191 |
Fluorescència | pot mostrar-ne de color verd pàl·lid a blava, i fosforescència sota UV |
Fusibilitat | infusible |
Solubilitat | efervescència en HCl calent |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Símbol | Mgs |
Referències | [1] |
La magnesita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1808 i rep el seu nom de la seva composició química (magnesi). No s'ha de confondre amb la magnetita.