Els magnetosomes són estructures membranoses presents en bacteris magnetotàctics (MTB). Contenen partícules magnètiques riques en ferro que es troben incloses dins d'una membrana bicapa lipídica. Cada magnetosoma sovint pot contenir entre 15 i 20 cristalls de magnetita que formen una cadena que actua com una agulla de brúixola per orientar els bacteris magnetotàctics en camps geomagnètics, simplificant així la cerca dels seus ambients microaeròfils preferits. Investigacions recents han demostrat que els magnetosomes són invaginacions de la membrana interna i no vesícules independents.[2] També s'han trobat magnetosomes portadors de magnetita en algues magnetotàxiques eucariotes, amb cadascuna de les cèl·lules que conté diversos milers de cristalls.[3][4]
En general, els cristalls de magnetosoma tenen alta puresa química, rangs de mida estreta, morfologies de cristalls específics per espècies i presenten disposicions específiques dins de la cèl·lula. Aquestes característiques indiquen que la formació de magnetosomes està sota control biològic precís i està mediatitzada per biomineralització. Els bacteris magnetotàctics solen mineralitzar els magnetosomes d'òxid de ferro, que contenen cristalls de magnetita (Fe₃O₄), o magnetosomes de sulfur de ferro, que contenen cristalls de greigita (Fe₃S₄). Alguns altres minerals de sulfur de ferro també han estat identificats en magnetosomes de sulfur de ferro, inclòs la mackinawita (FeS tetragonal) i un FeS cúbic, que es creu que són els precursors de Fe₃S₄. Es coneix que un tipus de bacteri magnetotàctic present a la zona de transició òxica-anòxica (OATZ) de la conca sud de l'estuari del riu Pettaquamscutt, Narragansett, Rhode Island, als Estats Units produeix tant òxid de ferro com magnetosomes de sulfur de ferro.[3][4]