Magnificat (Bach)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Magnificat

Títol original	Magnificat in D major (en)
Forma musical	obra de composició musical
Tonalitat	re major
Compositor	Johann Sebastian Bach
Llengua	llatí
Basat en	Magníficat
Data de publicació	1733
Moviment	música barroca
Catalogació	BWV 243

El Magníficat en re major, BWV 243, és una de les grans obres vocals de Johann Sebastian Bach. Va ser publicada el 1723 i està escrita per a cor a cinc veus i orquestra i destinada per a la festa de la visitació de la Verge Maria el 2 de juliol.

Es tracta de fet d'una re-escriptura d'un primer magníficat (BWV 243a), escrit en mi bemoll major, per al servei litúrgics de Nadal de 1723, en el qual Bach va eliminar alguns cors i va transportar l'obra a la tonalitat de re major que, entre altres coses, és més adequada per a una millor sonoritat de les trompetes.

En l'època de Bach, a Leipzig es cantava el Magníficat en la versió alemanya, traduïda per Martí Luther Meine Seele erhebt den Herrn, a les vespres del dissabte i del diumenge. Es tracta d'un coral a quatre veus, la melodia del qual procedeix del Magnificat gregorià en el 9è to (tonus peregrinus). La font és l'Enchiridion de Georg Rhau (1535) i el Gesangbuch de J. Klug (1535). Aquesta melodia fou utilitzada per Bach en la cantata BWV 10 «Mein Seele erhebt den Herrn» (coneguda també com el Magnificat alemany), escrita per al dia de la Visitació el 2 de juliol de 1724 i també en el preludi coral BWV 648, de la col·lecció de Corals Schübler. Curiosament aquesta mateixa melodia és utilitzada com a cantus firmus al solo d'oboè del número 10 del Magnificat Suscepit Israel.

El Magnificat és una de les poques peces musicals del compositor basada en un text en llatí. La Missa en si menor és l'altra gran obra de Bach sobre text llatí i, com el Magníficat, també està l'escrita per a cinc veus.