| Tipus | civilització maia  |
|---|---|
| Epònim | Tabasco |
| Geografia | |
| Estat | Mèxic |
Dos segles abans de l'inici de l'era actual, al territori de Tabasco hi havia llogarets que serien les futures ciutats maies més importants del període clàssic: Tortuguero, Moral Reforma, Santa Elena, San Claudio, Pomoná, Panhalé, Honochtah (Jonuta), Tiradero, El Arenal, La Carmelita i Nueva Esperança. A la zona de la Chontalpa, les poblacions són encara més antigues ja que Comalcalco, Zapotal, San Miguel, Tierra Nueva, Tecominoacán i El Bellote, estaven ja ben establertes des del 600 ae, tot i que amb una història fins ara poc coneguda.[1]
Durant el període clàssic, els maies de Tabasco ocuparen part de les terres baixes de la plana costanera fins al riu Mezcalapa i aprofitaren la diversitat ambiental de la zona per conrear una gran quantitat de fruits, així com per establir una extensa xarxa de comunicació fluvial, que els convertiria en els grans comerciants de la regió mesoamericana.[1]
En aquesta era, construïren grans capitals de senyorius que lluitaren intensament tant per la seua autonomia i independència, com per obtenir majors tributs i poder, contra altres ciutats rivals de la conca de l'Usumacinta, i contra la del Petén, conflicte que de fet els portaria a la desintegració.
Durant el postclàssic, Tabasco es caracteritzà per una organització més simple, estructurada en petites províncies que, al s. XVI, s'enfrontaren a les armes de foc dels invasors espanyols.[1]