Back هال ذكر Arabic هال ذكر ARZ Aframomum melegueta AST Aframomum melegueta CEB Aframon rajské zrno Czech Zumbuli DAG Paradieskörner German Grains of paradise English Paradizgrajno Esperanto Aframomum melegueta Spanish

Malagueta

Infotaula d'ésser viuMalagueta
Aframomum melegueta Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font degrains of paradise (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN117208334 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreZingiberales
FamíliaZingiberaceae
TribuAlpinieae
GènereAframomum
EspècieAframomum melegueta Modifica el valor a Wikidata
K.Schum., 1904
Nomenclatura
BasiònimAmomum melegueta Modifica el valor a Wikidata

La malagueta (Aframomum melegueta)[1] és una planta herbàcia de la família dels zingiberàcies endèmic a l'Àfrica occidental.[2] Antigament rebia el nom de nou de xarc o d'eixarc[3]

Les llavors aromàtiques (de vegades anomenada grans del paradís) es fan servir coma espècia entre d'altres en begudes.[4] És picant al paladar, amb sabor molt similar al pebre negre tot i que menys picant.[5] És coneguda també com a bitxos picants[6] pebre de Guinea[5] o en receptes marroquins kheroua.[7]

La medicina tradicional africana la fa servir per guarir dolors de part, problemes digestius i cura de ferides.[8] Certs components i metabòlits tendrien capacitats antivirals que obren una perspectiva a l'elaboració de medicaments nous.[9]

  1. ↑ «malagueta». A: TERMCAT. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana [Consulta: 11 maig 2021]. 
  2. ↑ «Malagueta». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/120508/1/JBQB_TESI.pdf
  4. ↑ «Malagueta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 Teixé, Llorenç. «Espècies a la cuina». Club de la bona taula, 16-10-2018. [Consulta: 11 maig 2021].
  6. ↑ Delgado, Alcidia. «Malagueta (Oli aromatitzat) - Cap Verd». Karakia – Cuïnes. CCMA. [Consulta: 11 maig 2021].
  7. ↑ Fàbrega, Jaume. «Tagín de xai amb prunes i ras-al hanout». Cuïnes del Món – Bona Vida, 02-01-2017. [Consulta: 11 maig 2021].
  8. ↑ Navarro i Martinez, Rosa Maria. Costums i remeis ancestrals de les llevadores tradicionals fang de Guinea Equatorial. Mbie Binga (Tesi). Vic: Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2018-09-14, p. 226, 264. 
  9. ↑ Omotuyi et alii, 2021, p. 908.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne