Back أمراض دماغية وعائية Arabic نەخۆشیی مێشک و لوولەکانی خوێن CKB Cerebrovascular disease English Enfermedad cerebrovascular Spanish بیماری‌های مغزی-عروقی Persian Aivoverenkiertohäiriö Finnish Maladie neurovasculaire French प्रमस्तिष्कीय वाहिकी रोग Hindi Penyakit serebrovaskular ID Malattie cerebrovascolari Italian

Malaltia cerebrovascular

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia cerebrovascular
Angiograma cerebral d'una fístula carotidocavernosa modifica
Tipusmalaltia del sistema nerviós central, malaltia vascular, encefalopatia, central nervous system and retinal vascular disease (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaSPSB4 (en) Tradueix, IMPA2 (en) Tradueix, CRYBG1 (en) Tradueix, HDAC9 (en) Tradueix, ZFHX3 (en) Tradueix, ADAMTS2 (en) Tradueix, ALDH2 (en) Tradueix i ADAMTS12 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa demort cerebral Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I60 i I69 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9437.9 i 430-438.99 Modifica el valor a Wikidata
CIAPK91 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB2247 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000726 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002561 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0038454, C0007820 i C0596298 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:6713 Modifica el valor a Wikidata

Les malalties cerebrovasculars inclouen una varietat de trastorns mèdics que afecten els vasos sanguinis del cervell (la circulació cerebral). Les artèries que subministren oxigen i nutrients al cervell sovint es danyen o es deformen amb aquests trastorns.[1] La presentació més freqüent de les malalties cerebrovasculars és un ictus isquèmic o un accident isquèmic transitori i, de vegades, un ictus hemorràgic.[1] La hipertensió arterial és el factor de risc més important que contribueix a l'ictus i les malalties cerebrovasculars, ja que pot canviar l'estructura dels vasos sanguinis i donar lloc a ateroesclerosi.[2] L'ateroesclerosi estreny els vasos sanguinis al cervell, donant lloc a una disminució de la perfusió cerebral. Altres factors de risc que contribueixen a l'ictus són el tabaquisme i la diabetis.[3] Les artèries cerebrals estretes poden provocar un ictus isquèmic, però una pressió arterial elevada contínuament també pot provocar una ruptura dels vasos, provocant un ictus hemorràgic.[4]

Un ictus sol ser d'inici brusc amb un dèficit neurològic - com ara l'hemiplegia (debilitat unilateral), la parèsia, l'afàsia (deteriorament del llenguatge) o l'atàxia (pèrdua de coordinació) - atribuïble a una lesió vascular focal.[5] Els símptomes neurològics es manifesten en pocs segons perquè les neurones necessiten un subministrament continu de nutrients, inclosos la glucosa i l'oxigen, que proporcionen la sang. Per tant, si el subministrament de sang al cervell queda impedit, fallida energètica i les lesions són ràpides.[6]

A més de la hipertensió, també hi ha moltes causes menys comunes de malalties cerebrovasculars, incloent-hi aquelles que són congènites o idiopàtiques i inclouen CADASIL, aneurismes, angiopatia amiloide, malformacions arteriovenoses, fístules i disseccions arterials.[7] Moltes d'aquestes malalties poden ser asimptomàtiques fins que es produeixi un esdeveniment agut, com un ictus.[7] Les malalties cerebrovasculars també poden presentar-se menys sovint amb cefalea o convulsions.[8] Alguna d'aquestes malalties poden donar lloc a una demència vascular a causa d'un dany isquèmic al cervell.[9][10]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cerebrovascular disease – Introduction – NHS Choices». [Consulta: 1r setembre 2015].
  2. ↑ «Who Is at Risk for a Stroke? – NHLBI, NIH» (en anglès).
  3. ↑ Prakash, Dibya. Nuclear Medicine: A Guide for Healthcare Professionals and Patients. Springer Science & Business Media, 2014-04-10, p. 142. ISBN 9788132218265. 
  4. ↑ MedlinePlus Encyclopedia Stroke
  5. ↑ «AccessMedicine | Content». [Consulta: 5 novembre 2015].
  6. ↑ «AccessMedicine | Content». Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 5 novembre 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 Sabiston textbook of surgery : the biological basis of modern surgical practice. 20th. Philadelphia, PA: Elsevier, 2017, p. 1900–1937. ISBN 978-0323299879. OCLC 951748294. 
  8. ↑ Salmela, Michael B; Mortazavi, Shabnam; Jagadeesan, Bharathi D; Broderick, Daniel F; Burns, Judah; Deshmukh, Tejaswini K; Harvey, H. Benjamin; Hoang, Jenny; Hunt, Christopher H «ACR Appropriateness Criteria ® Cerebrovascular Disease». Journal of the American College of Radiology, 14, 5, 2017, pàg. S34–S61. DOI: 10.1016/j.jacr.2017.01.051. PMID: 28473091.
  9. ↑ Kuźma, Elżbieta; Lourida, Ilianna; Moore, Sarah F.; Levine, Deborah A.; Ukoumunne, Obioha C.; Llewellyn, David J. «Stroke and dementia risk: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Alzheimer's & Dementia, 0, 11, 2018, pàg. 1416–1426. Arxivat de l'original el 2021-08-28. DOI: 10.1016/j.jalz.2018.06.3061. ISSN: 1552-5260. PMC: 6231970. PMID: 30177276 [Consulta: 24 gener 2020].
  10. ↑ «Vascular dementia - Causes - NHS Choices». [Consulta: 1r setembre 2015].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne