Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. |
Tipus | malaltia neurodegenerativa, malaltia de Huntington i trastorns relacionats, malaltia degenerativa dels ulls, malaltia neurodegenerativa genètica amb demència, malalties per expansió de trinucleòtids i malaltia |
---|---|
Epònim | George Huntington |
Especialitat | neurologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | canvis en la personalitat, corea, pèrdua de pes i demència |
Exàmens | prova genètica |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | huntingtina |
Causat per | expansió repetida de trinucleòtids |
Classificació | |
CIM-11 | 8A01.10 |
CIM-10 | F02.2 |
CIM-9 | 294.1 |
CIAP | P70 |
Recursos externs | |
OMIM | 143100 |
DiseasesDB | 6060 |
MedlinePlus | 000770 |
eMedicine | 1150165, 289706 i 792600 |
Patient UK | huntingtons-disease |
MeSH | D006816 |
GeneReviews | Panoramica i Panoramica |
Orphanet | 399 |
UMLS CUI | C0020179 |
DOID | DOID:12858 |
La malaltia de Huntington, corea de Huntington o corea crònica progressiva o corea hereditària,[1] és una malaltia neurodegenerativa que afecta els ganglis basals del cervell.[2] Fou conegut popularment amb el nom de ball de Sant Vito, terme imprecís que s'utilitzava també per a la corea de Sydenham.[2]
Va ser descrita per primer cop el 1872 pel metge nord-americà George Huntington.[3] Es presenta entre els 30 i els 50 anys, encara que els símptomes es poden desenvolupar a qualsevol edat. La malaltia produeix alteracions cognoscitives, psíquiques i motrius, de progressió molt lenta, durant un període de 15 a 20 anys. És una malaltia hereditària en què si un dels progenitors està afectat, la seva descendència té un 50% de probabilitat d'heretar la mutació que causa la malaltia.[4]
L'origen genètic se'n va publicar per primer cop a la revista Nature el 1982, per l'equip de genètica de la facultat de medicina de la Universitat Harvard, a Boston.[5] L'article identifica el cromosoma 4 com a responsable de la malaltia.[6]