El malbaratament alimentari, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), s'origina quan es descarta qualsevol aliment, ja sigui cru o cuit, present al llarg de la cadena alimentària que és apte per al consum humà.[1] És un tema de gran importància a nivell global tant per l'impacte ambiental que suposa (és responsable d'entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle),[2] com pel fet d'haver-hi tanta fam i desnutrició, sobretot perquè hi ha prou aliment per a tothom, però no està correctament repartit i se'n perd gran quantitat a les etapes de transformació, distribució i consum.[3][4] De fet, la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un dels objectius dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per tal d'erradicar la pobresa i protegir el planeta. Es pretén, per al 2030, reduir a la meitat el malbaratament alimentari per càpita mundial en la venda i a nivell de consum, així com les pèrdues en la producció i distribució.[5]
Segons la FAO, un terç dels aliments produïts anualment no són ingerits per ningú. Només a la Unió Europea, es malbaraten 88 milions de tones d'aliments, la qual cosa equival a un 20% de la producció alimentària total.[1]
Als països amb ingressos alts i mitjans, el malbaratament es dona principalment en l'etapa final, la de consum, per dates de caducitat, per exemple. També es descarten productes abans d'arribar a la comercialització per no ser rentable el seu cultiu, per no complir determinades exigències estètiques o bé per no tenir comprador. Tot això porta a pensar que aquest malbaratament es deu principalment a una mentalitat de veure l'aliment com a un producte més, i no com a un bé essencial.[6]
En termes quantitatius, el càlcul del malbaratament es fa a partir de la FORM (fracció orgànica de residus municipals) i la recollida de la fracció resta (la que queda després de fer totes les recollides selectives) que generen tant les llars com la restauració i la distribució al detall. En aquests àmbits, el malbaratament està format per restes de menjar, menjar fet malbé i menjar en bon estat.
Les unitats de mesura utilitzades per a expressar el malbaratament alimentari són pes, volum i unitats o valor energètic; en alguns casos, però, es poden expressar des d'un punt de vista d'impacte ambiental com a petjada ecològica.
- ↑ 1,0 1,1 «Què és el malbaratament alimentari?». [Consulta: 28 abril 2019].
- ↑ «El futuro de la lucha contra el desperdicio de alimentos se decide en las ciudades» (en castellà), 29-09-2020. [Consulta: 17 novembre 2021].
- ↑ García Cortés, Valeria Del derroche a la sostenibilidad : propuesta de comunicación para prevenir la pérdida y desperdicio de alimentos, 22-05-2020.
- ↑ «Pérdida y desperdicio de alimentos» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2019].
- ↑ «Normativa». [Consulta: 16 novembre 2021].
- ↑ Vivero Pol, Jose. (2016). Reseña del libro "Alimentos Desperdiciados" (Montagut & Gascon, 2014): critica estructural del sistema alimentario industrial. 10.13140/RG.2.2.16490.11202.