 | |
| Tipus | necked bowl lutes (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321 |
La mandora, també coneguda com a gallizona o gallichon, és un instrument musical de l'edat mitjana, amb cordes de tripa, un petit membre de la família dels llaüts, amb forma de llàgrima, amb quatre a sis cursos de cordes [1] i inclinat al rang dels aguts.[2] Considerat un instrument francès, amb bona part de la música que sobrevivia provinent de França, es va utilitzar a tot el "nord d'Europa", incloent Alemanya i Escòcia. Tot i que va passar de moda, l'instrument francès s'ha recuperat per utilitzar-lo en la música clàssica. Actualment, els parents més tocats de l'instrument són membres de la família de les mandolines i de la bandúrria. És com el llaüt, amb 3, 4 o 6 cordes però produeix un to més alt. El seu cos en forma de pera prefigura la mandolina de la qual és l'avantpassada.
- ↑ McDonald 2008
- ↑ «Mandore [Mandorre].». The Groves Dictionary of Musical Instruments. [Consulta: 21 març 2015].