S'anomena mandrinatge a l'operació de mecanitzat que es realitza en forats de peces ja realitzats per obtenir una major precisió dimensional, una major precisió geomètrica o una menor rugositat superficial. Es pot utilitzar tant per a forats cilíndrics com a cònics, així com per realitzar rosques interiors.[1]
El mandrinatge pot realitzar-se en diverses màquines eina diferents. Si la peça és un sòlid de revolució petit amb un forat en el seu eix de simetria, el mandrinatge pot realitzar-se en un torn, fent girar la peça en el plat giratori i fixant una barra de mandrinar amb el tall adequat en el contrapunt del torn. Per a altres peces, amb un o diversos forats, s'utilitzen fresadores, mandrinadores i centres de mecanitzat amb una eina rotatòria.
El portaeines utilitzat en una mandrinadora és un mandril micromètric (no s'ha de confondre amb el mandril d'un torn) específicament dissenyat per a això,[2] també denominat capçal de mandrinar.[3] També es pot augmentar el diàmetre de forats ja realitzats duent a terme operacions de trepat (amb una broca) quan les dimensions són adequades per a la màquina i l'eina utilitzades.
La limitació de les condicions de tall en el mandrinatge ve imposada per la rigidesa i el voladís que pugui tenir l'eina, per evitar vibracions excessives que comprometin la qualitat i precisió del forat.
- ↑ E. Paul DeGarmo; J. Temple Black, Ronald A. Kohser (1988). «Torneado y mandrinado», Materiales y procesos de fabricación. Reverte ISBN 978-84-291-4822-0. Pàg. 661-750 (en castellà)
- ↑ Lasheras, José María (1996). «Máquinas herramientas: mandrinadoras», Tecnología mecánica y metrotecnia. Editorial Donostiarra. ISBN 978-84-7063-087-3. Pàg. 735-754 (en castellà).
- ↑ Millán Gómez, Simón. Procedimientos de Mecanizado (en castellà). Madrid: Editorial Paraninfo, 2006. ISBN 84-9732-428-5.