Tipus | moviment social manifestació | ||
---|---|---|---|
Epònim | armilla reflectant | ||
Part de | protestes de 2019 | ||
Interval de temps | 17 novembre 2018 - | ||
Estat | França, Països Baixos, Alemanya, Suècia, Canadà i Croàcia | ||
Participant | |||
Causa | preu de la gasolina i el dièsel desigualtat social referèndum d'iniciativa ciutadana presidència d'Emmanuel Macron incident de Meng Wanzhou | ||
Morts | 14 (2 gener 2019) | ||
Altres | |||
Talls de carretera | |||
Manifestacions | |||
Dégradation de l'Arc de triomphe le 1er décembre 2018 (fr) | |||
Format per | |||
Etiqueta | #GiletsJaunes |
Les manifestacions de les armilles grogues (Mouvement des gilets jaunes en francès)[1] és un moviment de protesta que va començar a França el 17 de novembre de 2018 i es va estendre amb molt menys èxit a altres països com ara a Bèlgica. El moviment es va generar arran d'una petició en línia "Pour une Baisse des Prix du Carburant à la Pompe" al web Change.org, llançada per Priscillia Ludosky el 29 de maig de 2018, que reclamava una disminució de les taxes sobre la benzina.
Després de l'èxit de la petició els armilles grogues van blocar carreteres i van causar caos en el trànsit. Les manifestacions van sorgir de la ràbia dels ciutadans per l'alça en els preus i les taxes dels carburants.[2][3]
El dissabte 24 de novembre de 2018 les manifestacions es van estendre fins a arribar al centre mateix de París, amb forts enfrontament amb la policia durant hores, amb llançament per part dels manifestants de pedres i coets contra la policia i aquesta utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua, a fi de dispersar-los.[4][5]
Les mobilitzacions del moviment Armilles Grogues es mantingueren al llarg del 2019 amb el bloqueig de carreteres i les protestes al centre de les ciutats els dissabtes, malgrat les promeses del govern d'Emmanuel Macron, la criminalització del moviment,[6] l'augment de la violència policial amb nombroses detencions i persones ferides[7] i el desplegament de l'exèrcit.[8]
Segons el filòsof Jaques Rancière, la «lògica» de les revoltes fou la injustícia global viscuda que es transformà en un exercici democràtic de base: l'acció col·lectiva que declara i verifica la capacitat de qualsevol a l'hora de formular les preguntes en un pla d'igualtat.[9]