La maniobra de Valsalva (pel metge italià Antonio Maria Valsalva), és qualsevol intent d'exhalar aire amb la glotis tancada o amb el nas i la boca tancats. Es coneix també com a test de Valsalva o mètode de Valsalva. La intenció inicial de Valsalva era crear una forma d'expulsar el pus de l'orella mitjana.[1]
L'intent de forçar l'exhalació d'aire, propi de la maniobra de Valsalva, (ja sigui realitzat amb la glotis tancada, o amb la glotis oberta, però amb la boca i nas tancades), té com a resultat un notable augment de la pressió dins de l'espai interior de les vies respiratòries i espais connectats amb elles, tals com les trompes d'eustaqui i l'orella mitjana.
La gent fa maniobres de Valsalva involuntàriament i sense adonar-se quan infla un globus o una pilota o quan fa força en una barralla. L'augment de la força toràcico-abdominal també es dona en tossir, menjar, empassar, esternudar o defecar.[2]