Manoel de Barros

Manoel de Barros

Biografia
Naixement	19 desembre 1916 Cuiabá (Brasil)
Mort	13 novembre 2014 (97 anys) Campo Grande (Brasil)
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Moviment	Modernisme brasiler
Premis
(2003)  Orde del Mèrit Cultural (1990)  Premi Jabuti

Manoel Wenceslau Leite de Barros (Cuiabá, 19 de desembre de 1916 − Campo Grande, 13 de novembre de 2014)^[1] fou un poeta brasiler. Nascut al Beco da Marinha, a la vora del riu Cuiabà (Mato Grosso), encara petit es mudaria amb la família a Campo Grande i, més tard, a Rio de Janeiro, per a completar els seus estudis. Acabaria la seva formació en dret el 1941. Publicà el seu primer llibre de poemas el 1937, Poemas concebidos sem pecado. En la dècada dels anys 60 tornà a Campo Grande, a la fazenda pairal on es dedicà a la cria de bestiar.

D'ençà de la dècada de 1930 publicà diversos llibres. La seva poesia té com a leitmotiv la natura, representada mitjançant la contrada de Pantanal de Corumbà. És un poeta que defuig la vida de ciutat i l'àmbit urbà en general i la seva poesia poua en la natura, les bestioles, ocells, gent humil, arbres, rius i el quotidià en general. Ell mateix declarà^[2] que l'únic mot legítimament urbà permig els seus arquissemes poètics és paret. La resta dimanen directament de la seva minyonesa i són arbre, gripau, llimac, antre, molsa, boca, granota, aigua, pedra, cargol.

Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis, entre els quals dos Prêmios Jabuti de Literatura i un Prêmio da Associação Paulista de Críticos de Arte de poesia.

És conegut a casa nostra mercès a l'antologia-entrevista que en va dur a terme el poeta Albert Roig, Riba del dessemblat (2005, Lleonard Muntaner, Editor), qui hi trobà connexions tel·lúriques entre l'Ebre, tan present a la imatgeria de Roig, i el Pantanal de Barros.