Manon

Manon

Forma musical	òpera
Compositor	Jules Massenet
Llibretista	Henri Meilhac i Philippe Gille
Llengua original	francès
Basat en	L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut d'Antoine François Prévost (Antoine François Prévost )
Creació	1882-1884
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Opéra-comique
Parts	cinc
Personatges	A porter (en) , A sergeant (en) , Guillot de Morfontaine (en) , Innkeeper (en) , Le Chevalier des Grieux (en) , Manon Lescaut (en) , Monsieur de Brétigny (en) , Javotte (en) , Poussette (en) , Rosette (en) , Lescaut cousin (en) i Le Comte des Grieux (en)
Estrena
Estrena	19 de gener de 1884
Escenari	Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	29 de desembre de 1894 (estrena a Espanya) Manon Lescaut (soprano) El cavaller des Grieux (tenor) Lescaut, cosí de Manon (baríton) Guillot de Morfontaine, un noble (tenor) Monsieur de Brétigny (baríton) El Comte des Grieux, pare del cavaller (baix) Poussette, una actriu (soprano) Javotte, una actriu (mezzosoprano) Rosette, una actriu (mezzosoprano)

Manon és una opéra-comique en cinc actes de Jules Massenet amb llibret francès d'Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut (1731) de l'Abat Prévost. Va ser estrenada al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París el 19 de gener de 1884.^[1][2]

Manon és una de les òperes més populars i representades de Massenet, havent mantingut una posició destacada en el repertori operístic des de l'estrena. L'any 1952 a París, Manon va aconseguir arribar a la representació número 2.000.^[1] Es considera un dels exemples més representatius de l'encís i la vitalitat de la música i la cultura en general del París de la Belle Époque. La cantant que va estrenar el paper de Manon fou Marie Heilbron. Altres intèrprets destacades han estat Sybil Sanderson (la favorita de Massenet), Fanny Heldy, Bidu Sayão, Victòria dels Àngels, Beverly Sills, Renée Fleming, i més recentment Anna Netrebko.