Manuel Belgrano

Manuel Belgrano

Biografia
Naixement	3 juny 1770 Buenos Aires (Argentina)
Mort	20 juny 1820 (50 anys) Buenos Aires (Argentina)
Causa de mort	edema
Sepultura	Convent de Santo Domingo (Buenos Aires)
Ideologia	Catolicisme polític
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Salamanca Universitat de Valladolid
Activitat
Ocupació	advocat, polític, militar, economista, periodista, jurista
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra d'Independència Argentina Expedició de Belgrano al Paraguai Invasions britàniques del Riu de la Plata Expedicions Alliberadores de la Banda Oriental
Família
Fills	Pedro Rosas y Belgrano
Germans	Francisco Belgrano Joaquín Belgrano
Parents	Manuel Belgrano Cabral, nebot
Signatura

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano y González (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 – Buenos Aires, 20 de juny de 1820), conegut com a Manuel Belgrano, va ser un intel·lectual, economista, periodista, polític, advocat i militar riuplatenc de destacada actuació en l'actual Argentina, el Paraguai i l'Alt Perú durant les dues primeres dècades del segle xix.

Va participar en la defensa de Buenos Aires, capital del Virregnat del Rio de la Plata, en les dues Invasions britàniques (1806 i 1807), i va promoure l'emancipació d'Hispanoamèrica respecte d'Espanya donant suport a les aspiracions de la princesa Carlota Joaquima en la regió, tot i que sense èxit. Va ser un dels principals patriotes que van impulsar la Revolució de Maig que va destituir al virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros i va crear la Primera Junta, que va reemplaçar al govern i que va es integrar com a vocal. Va lluitar en la Guerra d'Independència de l'Argentina contra els exèrcits reialistes. Va ser el cap de l'expedició militar que la junta de Buenos Aires va enviar al Paraguai. Posteriorment va participar en la signatura del tractat del 12 d'octubre de 1811. Va ser també cap d'una de les Expedicions alliberadores de la Banda Oriental.

En 1812 va crear la bandera de l'Argentina en l'actual ciutat de Rosario, Argentina.

Com general de l'Exèrcit del Nord, va tenir al seu càrrec la Segona Campanya Auxiliadora a l'Alto Perú, dirigint l'Èxode Jujeny i comandant les victòries dels revolucionaris a la batalla de Tucumán i en la de Salta, encara que després va ser derrotat pels reialistes. Durant el Directori va tenir gran influència en el Congrés de Tucumán, que va declarar la Independència de les Províncies Unides en Sud-amèrica, projectant vanament l'establiment d'una monarquia constitucional dirigida per un noble Inca. Així mateix, va comandar les tropes nacionals que van participar en la guerra civil contra els cabdills del litoral.^[1]

Una de les seves principals preocupacions va ser l'educació del poble; per això va elaborar durant la seva estada a Espanya un pla d'acció amb avançades idees sobre la mateixa.