Biografia | |
---|---|
Naixement | 1923 ![]() Badalona (Barcelonès) ![]() |
Mort | 10 agost 2009 ![]() |
Activitat | |
Ocupació | historiador, treballador de banca, escriptor, corrector ![]() |
Membre de | |
Premis | |
|
Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1 desembre de 1923 - Barcelona, 10 d'agost de 2009) fou un historiador i escriptor català, especialitzat en temes penedesencs atès la seva vinculació amb Albinyana, on passava moltes temporades.
De formació autodidacta, treballà de forner a la seva ciutat natal durant la guerra i, posteriorment, com a empleat de banca fins que es jubilà.
A partir del 1950, alternà les tasques bancàries amb feines de corrector a l'editorial Janés. Col·laborà a la Revista de Badalona i a Historia y Vida, i posteriorment ho feu sobre temàtica diversa al Diari del Baix Penedès. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Penedesencs, a l'ombra del qual va anar publicant un bon feix de treballs sobre toponímia, etimologia i història comarcal.
De les seves obres es pot destacar: Una malaltia sospitosa (el còlera del 1911 al Vendrell) (premiada en el XI concurs Sant Ramon de Penyafort del Museu de Vilafranca), Don Joan Romagosa i Pros, un general del Penedès (1986), Noms de lloc del terme d'Albinyana (1992), Martí Miret i Caraltó (de general carlí a coronel alfonsí) (2002), Origen dels noms geogràfics de Catalunya (2002) i Notícies del Penedès (1800-1850) (1991). A banda de la recerca erudita, és també autor de novel·les com Els hereus de la terra (1987), guanyadora del premi Sant Joan de narrativa del 1986, i Figueres vora el rec (1995), protagonista de la polèmica edició 1995 del premi Josep Pla.
El seu fons documental es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès.[1]