Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Molina

Biografia
Naixement	(ca) Manuel de Pedrolo Sanchez i Molina 1r abril 1918 l'Aranyó (Segarra)
Mort	26 juny 1990 (72 anys) Barcelona
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Cementiri de Montjuïc (Barcelona), agrupació Plaça del Carme 14, nínxol 2186[1]
Activitat
Camp de treball	Ficció literària
Ocupació	periodista, traductor, dramaturg, escriptor, poeta, escriptor de ciència-ficció
Membre de	Exèrcit Popular de la República (1936–1939) Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Gènere	Narració, teatre i drama
Obra
Primeres obres	Ésser en el món (1949)
Obres destacables (1974) Mecanoscrit del segon origen
Família
Fills	Adelais de Pedrolo i Fabregat
Premis
(1992)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1991)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra Disset contes i una excepció (1979)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1977)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra Procés de contradicció suficient (1975)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (1972)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra Situació analítica (1968)  Premi Prudenci Bertrana de novel·la, per l'obra Acte de violència (1968)  Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, per l'obra Totes les bèsties de càrrega (1967)  Mestre en Gai Saber (1966)  Premi Lletra d'Or, per l'obra Cendra per Martina (1962)  Premi Sant Jordi de novel·la (1956)  Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, per l'obra Crèdits humans (1954)  Premi Sant Jordi de novel·la, per l'obra Estrictament personal

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990)^[2] fou un escriptor català. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes, car escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres.^[3] També fou l'escriptor més perseguit per la censura franquista.^[4]

De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin^[5] (el segarrenc és l'únic escriptor de la península que figura en aquest estudi)—, narrativa i contes. Tota la seva obra, constitutiva d'un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l'èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen, el llibre més venut de la literatura catalana.^[4]