Voynich manuscript ![]() | |
---|---|
![]() | |
Tipus | manuscrit il·luminat ![]() |
Llengua original | Voynichès ![]() |
Alfabet | Voynich (en) ![]() ![]() |
Epònim | Wilfrid Voynich ![]() |
Pàgines | 272 ![]() |
Material | vitel·la ![]() |
Propietari | Universitat Yale, Georgius Barschius, Jan Marek Marci, Athanasius Kircher, Pierre-Jean Beckx, Wilfrid Voynich, Ethel Lilian Voynich i Hans Peter Kraus ![]() |
Dimensions | 23,5 (![]() ![]() ![]() |
Codi museu | MS 408 ![]() |
Ubicació | Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits ![]() |
Creació | segle XV ![]() |
Publicació | valor desconegut ![]() |
Autor | valor desconegut ![]() |
Text complet | Text complet ![]() |
El manuscrit Voynich és un misteriós llibre anònim i il·lustrat, de contingut inèdit i escrit en el segle xv. El seu alfabet és plenament desconegut i la seva llengua, el voynichès, encara indesxifrable.
Al llarg de la seva existència constatada, el manuscrit ha estat objecte d'intensos estudis per nombrosos criptògrafs professionals i aficionats, incloent-hi destacats especialistes en desxiframent de la Segona Guerra Mundial, tant dels Estats Units com del Regne Unit. Ningú no ha aconseguit desxifrar-ne ni una sola paraula. Aquesta successió de fracassos ha convertit el manuscrit en el sant Greal de la criptografia històrica, però alhora ha alimentat la teoria que el llibre no és més que un engany elaborat, una seqüència de símbols a l'atzar sense cap mena de sentit.
El nom del manuscrit és degut a l'especialista en llibres antics Wilfrid M. Voynich, que el va adquirir el 1912. Actualment està catalogat com l'ítem MS 408 en la Biblioteca Beinecke de llibres rars i manuscrits de la Universitat Yale. Se'n va fer una edició facsímil el 2005.