Maometto secondo

Maometto secondo

El sultà Mehmed II
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Cesare della Valle
Llengua original	Italià
Basat en	Anna Erizo (1820) de Cesare della Valle
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Dramma per musica
Parts	Dos
Personatges	Maometto II (baix) - Filippo Galli Paolo Erisso, l'administrador dels venecians a Negroponte (tenor) - Andrea Nozzari Anna, la seva filla (soprano) - Isabella Colbran Calbo, general venecià (contralt) - Adelaide Comelli-Rubini Condulmiero, un altre general (tenor) - Giuseppe Ciccimarra Selimo, el seu confident (tenor) - Gaetano Chizzola[1] cor de dones de Negroponte, guerrers musulmans, noies musulmanes, soldats venecians i soldats musulmans
Instrumentació	2 flautes (2 flautins), 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons Timbales, bombo, 2 plats, triangle, serpentó Arpa Corda[2]
Estrena
Estrena	3 de desembre de 1820
Escenari	Teatro San Carlo de Nàpols,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	1827, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)

Maometto secondo és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret de Cesare della Valle, basada en Anna Erizo del mateix autor. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 3 de desembre de 1820.

Amb aquesta òpera, una de les últimes òperes italianes de Rossini, tornava a la temàtica de les lluites entre cristians i musulmans assimilable a la idea de les Croades i susceptible d'atraure els classicistes. L'obra posseeix moments molt bells i ofereix escenes de gran lluïment a la protagonista. Va ser la base, uns anys més tard, de la versió francesa titulada Le Siège de Corinthe, presentada pel mateix Rossini a París el 1826, amb canvis molt substancials.^[3]

Maometto secondo segueix sent una de les obres més desconegudes de la producció napolitana de Gioachino Rossini. La complexitat estructural d'una obra mastodòntica, amb nombres d'una extensió inaudita -l'arriscat i innovador Terzettone dura més de mitja hora- i la dificultat del paper protagonista, estrenat per Filippo Galli, la fan complicada de muntar i de digerir per al públic.^[4]

Ambientada a la dècada de 1470 durant una època de guerra entre turcs i venecians, el nom del personatge principal, Maometto II, fa referència al sultà otomà de la vida real i conqueridor de Constantinoble Mehmet II, que va viure de 1432 a 1481.

Considerat "d'alguna manera [com la seva] òpera més ambiciosa"^[5] i com "la millor de les òperes napolitanes de Rossini",^[6] Maometto II no va trobar públic a Nàpols i "per ajudar a garantir l'èxit a Venècia i a París, va suavitzar els elements més audaços de la partitura”.^[5] Venècia la va veure per primera vegada el 22 de desembre de 1822 i després, traduït al francès i canviat significativament, es va presentar com a Le siège de Corinthe el 1826.

Fins a la preparació de les edicions crítiques de Maometto II, les intencions originals del compositor van romandre fosques. La introducció d'una versió primerenca preparada pels musicòlegs Philip Gossett i Patricia Brauner (juntament amb Claudio Scimone) assenyala algunes de les dificultats per determinar què havia volgut Rossini:

Extraordinària pel seu poder dramàtic i la noblesa del seu contingut musical, Maometto II és també una òpera que planteja molts problemes textuals, ja que les successives revisions de Rossini es van fer directament a la partitura autògrafa. A partir de còpies de la partitura que es remunten a les produccions originals de cadascuna d'aquestes versions, l'edició crítica reconstrueix el text de la primera versió (Nàpols, 1820), que reflecteix les intencions originals del compositor.^[7]

Es va preparar una nova edició crítica sota la supervisió de Philip Gossett i editada per l'estudiós holandès Hans Schellevis. Les primeres actuacions que el van utilitzar van ser realitzades per The Santa Fe Opera durant la temporada 2012 i la companyia alemanya, Bärenreiter, va publicar la partitura el 2013.^[8]