Mapamundis antics

Els mapamundis antics abasten les representacions del món des de l'antiguitat clàssica a l'època dels descobriments i el naixement de la geografia moderna.

Els primers mapes mundials coneguts es remunten a l'antiguitat clàssica, els exemples més antics encara són basats en el paradigma pla de la Terra. Els mapes del món assumint una Terra esfèrica apareixen per primera vegada en el període hel·lenístic. El desenvolupament de la geografia grega durant aquest temps, notablement per Eratòstenes i Posidoni, van culminar en l'època romana, amb el mapa mundial de Ptolemeu (segle II dC), que es mantindrà autoritzat durant tota l'edat mitjana.

Des de Ptolemeu, el coneixement de la grandària aproximada del globus permeté als cartògrafs estimar l'abast del seu coneixement geogràfic, i indicar parts del món conegudes que existeixen però que encara no s'han explorat, com a Terra Incògnita. Amb l'edat dels descobriments, durant els segles XV al XVIII, els mapes mundials es van fer cada vegada més precisos; l'exploració de l'Antàrtida i l'interior d'Àfrica pels mapes occidentals es van deixar per al segle xix i principis del xx.