Tipus | mar mar marginal | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Oceà Atlàntic Nord | |||
Localització | ||||
País de la conca | Canadà, Groenlàndia i Regne de Dinamarca | |||
Entitat territorial administrativa | Terranova i Labrador (Canadà) i Kujalleq (Groenlàndia) | |||
| ||||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Profunditat | 1.898 m | |||
Superfície | 841.000 km² | |||
El mar de Labrador (en francès: mer du Labrador, en danès: Labradorhavet)[1] és una part de l'oceà Atlàntic que es troba entre la península de Labrador i Groenlàndia. Aquest mar està flanquejat per continents al sud-oest, nord-oest i nord-est. Connecta amb la badia de Baffin al nord a través de l'estret de Davis.[2] És un mar marginal de l'Atlàntic.[3][4]
El mar es va formar després de la separació de la placa nord-americana i la placa de Groenlàndia que va començar fa uns 60 milions d'anys i es va aturar fa uns 40 milions d'anys. Conté un dels sistemes de canals de corrent de terbolesa més grans del món, el canal del mig oceà de l'Atlàntic Nord-oest (NAMOC), que recorre milers de quilòmetres al llarg del fons del mar cap a l'oceà Atlàntic.
Fa uns 100 km de llargada i uns 900 km d'amplada. La màxima fondària és de 4.316 metres. El mar de Labrador és la principal font de la massa d'aigua profunda i freda que flueix al límit occidental de l'Atlàntic nord.