Tipus | mar marginal ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Part de | Oceà Atlàntic Nord ![]() | ||||
Localització | |||||
País de la conca | Noruega ![]() | ||||
Entitat territorial administrativa | Noruega ![]() | ||||
| |||||
Format per | |||||
Afluents | |||||
Característiques | |||||
Profunditat | 3.970 m ![]() | ||||
Superfície | 1.383.000 km² ![]() | ||||
Mesures | |||||
Volum | 2.000.000 km³ ![]() | ||||
La Mar de Noruega (en noruec Norskehavet) és una mar marginal en l'Oceà Atlàntic, al nord-oest de Noruega, entre la Mar del Nord i la Mar de Groenlàndia, que té la mar de Barentsz al nord-est. En el sud-oest, està separat de l'oceà Atlàntic per una cresta submarina que va entre Islàndia i les illes Fèroe. Al nord, la cresta Jan Mayen la separa de la Mar de Groenlàndia. Banya les costes del nord d'Europa, en concret Noruega a l'est, les illes Jan Mayen al nord-oest, Islàndia a l'oest i les illes Fèroe, Escòcia i les illes Shetland al sud. Comunica amb l'Atlàntic, del qual està separada al nord-oest per l'estret de Dinamarca i al sud-oest per una serralada submarina que s'estén entre Islàndia i les Fèroe; al sud-est comunica amb la mar del Nord, al nord-est amb la mar de Barentsz i al nord amb la mar de Groenlàndia (part de l'oceà Àrtic), separada per la serralada submarina que culmina en les illes Jan Mayen.
A diferència de molts altres mars, la major part del fons del mar de Noruega no forma part d’una plataforma continental i, per tant, es troba a una gran profunditat d’uns dos quilòmetres de mitjana. Els jaciments rics de petroli i gas natural es troben sota el fons marí i s’estan explorant comercialment a les zones amb profunditats marines de fins a aproximadament un quilòmetre. Les zones costaneres són riques en peixos que van al mar de Noruega des de l’Atlàntic nord o des del mar de Barents (bacallà) per a la posta. El corrent càlid de l’Atlàntic Nord garanteix temperatures de l’aigua relativament estables i elevades, de manera que, a diferència dels mars àrtics, el mar de Noruega està lliure de gel durant tot l’any. Investigacions recents han conclòs que el gran volum d’aigua al mar de Noruega amb la seva gran capacitat d’absorció de calor és més important com a font dels hiverns suaus que el corrent del golf i les seves extensions.[1]