Back ماركوس ليسينيوس كراسوس Arabic ماركوس ليسينيوس كراسوس ARZ Crasu AST Mark Krass Azerbaijani Марк Ліцыній Крас Byelorussian Марк Ліцыніюс Крас BE-X-OLD Марк Лициний Крас Bulgarian Marcus Licinius Crassus Czech Marcus Licinius Crassus Welsh Marcus Licinius Crassus Danish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 115 aC  antiga Roma | ||
| Mort | 8 juny 53 aC (61/62 anys) Harran (Imperi Part) | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Senador romà | |||
| valor desconegut – valor desconegut | |||
 Cònsol romà | |||
| 70 aC – 70 aC Juntament amb: Gneu Pompeu Magne | |||
| Governador romà | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, oficial de l'exèrcit | ||
| Període | República Romana tardana | ||
| Partit | Optimat | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Battle of Cantenna (en)  batalla de Carres | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Tertulla | ||
| Fills | Publi Licini Cras Dives, Marc Licini Cras Dives | ||
| Pares | Publi Licini Cras Dives II i valor desconegut | ||
| Germans | Publi Licini Cras Dives | ||
 | |||
Marc Licini Cras Dives (en llatí: Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana. Va comandar la victòria decisiva de Luci Corneli Sul·la en la batalla de la Porta Col·lina[1] (82 aC) i sufocà la revolta dels esclaus liderada per Espàrtac (73 - 71 aC).[2] La importància de Cras en la història prové, tanmateix, del suport financer i polític que brindà al jove i arruïnat Gai Juli Cèsar, fet que li va permetre desenvolupar la seva pròpia carrera política. Al principi de la dècada del 60 aC arribà a un pacte secret amb Cèsar i Gneu Pompeu Magne, conegut amb el nom de Primer Triumvirat, per tal d'aconseguir el poder a Roma. Gràcies a aquest pacte va ser destinat a Síria i Hispània. Malgrat la seva enorme riquesa, anhelava la glòria militar, motiu pel qual va liderar una campanya contra els parts en la que va caure mort, juntament amb el seu fill i diverses legions, en la batalla de Carrhae.[3]
- ↑ Grossman, Mark. World Military Leaders: A Biographical Dictionary (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 77. ISBN 0816074771.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesespartac - ↑ Fields, Nic. Warlords of Republican Rome: Caesar Against Pompey (en anglès). Casemate Publishers, 2010, p. 120. ISBN 1935149067.