Marca Geronis

La Marca Geronis ("Marca de Geró")^[1] fou un gran marca del nord-est d'Alemanya a la meitat del segle x. Fou creava probablement per a Thietmar de Merseburg, marcgravia de la frontera amb seu a Merseburg (després del 920) i va passar als seus dos fills consecutivament: Sigfrid de Merseburg i Geró. A la mort de Geró el 965 es va dividir en cinc (a vegades sis) marques diferents: la Nordmark, l'Ostmark, Meissen, Zeitz, i Merseburg.

Com que la seu "comtal" de Sigfrid i Geró era Merseburg, s'ha anomenat a vegades com Marca de Merseburg. Tanmateix se sol evitar aquest nom perquè hi va haver també una marca de Merseburg sorgida després del 965. La diòcesi central a la marca era Magdeburg, i per això a vegades s'ha anomenat marca de Magdeburg (Magdenburger Mark). Uns altres historiadors prefereixen anomenar-la com Marca Oriental Saxona o simplement Marca Oriental (Ostmark), però aquests termes també s'apliquen a una altra marca que es va crear el 965. Com que la marca Geronis fou creada simultàniament amb la Marca Billunga (o Marca dels Billungs) al nord, es diu a vegades que fou la meitat del sud de les Ostmarks. Alguns historiadors fins i tot l'anomenen "Marca de Meissen".^[2] Dins d'una mateixa pàgina, James Westfall Thompson, es referix a la marca com a "Sorben Mark" i com a "Thuringian Mark".^[3]

Part de la complicació per establir la territorialitat de la marca que Geró va governar és deu a la naturalesa del títol marcgravial a la Saxònia del segle desè. Pot haver significat govern territorial, però d'altra banda pot haver estat un títol honorífic per a comtes especialment poderosos que no indiquen res més que una preeminència en proporcionar defensa per a les províncies en les quals es trobaven els seus comtats. S'ha suggerit que les jurisdiccions de les marques fins i tot s'encavalcaven dins d'altres províncies.

El 965, a la mort de Geró, la marca fou dividida. Al nord, Hermann Billung va conservar la Marca Billunga però al sud la marca es dividí en cincs més petites: Entre l'Elba i el Penne al nord i el territori dels luticis es creà la Marca del Nord per a Dieteric d'Haldensleben, al sud d'aquesta, Odó I va rebre la Marca Oriental de Saxònia, al baix Saale i curs mig de l'Elba, Thietmar, nebot de Geró i gendre de Hermann Billung va rebre la Marca de Merseburg, Wigger va rebre la Marca de Zeitz i Wigbert va rebre la Marca de Meissen.^[4]