Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 desembre 1843 ![]() Aillant-sur-Milleron (França) ![]() |
Mort | 14 octubre 1918 ![]() Vincennes (França) ![]() |
Enginyer civil | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Escola Nacional Superior de Mines de París ![]() |
Activitat | |
Ocupació | enginyer elèctric, físic, enginyer, electricista ![]() |
Membre de | |
Premis | |
|
Marcel Deprez (Aillant-sur-Milleron (Loiret), 12 de desembre de 1843 -Vincennes, 13 d'octubre de 1918) fou enginyer francès que destacà en la introducció d'innovacions en el camp de l'electrotènia,en un moment en què l'electricitat desplegava el seu potencial. Destacà en l'execució de proves i assaijos per a la transmissió de l'electricitat a llargues distàncies, com ho demostrà a l'Exposició Internacional d'Electrotècnica de Múnic de 1882. En aquest àmbit col·laborà amb la Societat Espanyola d'Electricitat a Barcelona el 1883.
Si bé es va matricular a l'Escola de Mines el 1864, va marxar després d'haver cursat el primer any per dedicar-se per ell mateix a la investigació. Entre 1865 i 1875 fou el secretari del director de l'Escola. Durant 10 anys, va estudiar diverses qüestions relacionades amb la combustió de la pólvora dins dels canons.[1] Posteriorment dirigí la seva atenció cap a les aplicacions de l'electricitat, i dissenyà un galvanòmetre.