Back Marcello Malpighi AN مارتشيلو ملبيغي Arabic Marçello Malpigi Azerbaijani مارچلو مالپیقی AZB Марчэла Мальпігі Byelorussian Марчело Малпиги Bulgarian মার্সেলো মালপিজি Bengali/Bangla Marcello Malpighi Czech Marcello Malpighi German Μαρτσέλο Μαλπίγκι Greek
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 març 1628  Crevalcore (Estats Pontificis) | ||
| Mort | 29 novembre 1694 (66 anys) Roma (Estats Pontificis) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Santi Gregorio e Siro (en)  | ||
| Catedràtic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Therone Philacio | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Formació | Universitat de Bolonya | ||
| Director de tesi | Giovanni Alfonso Borelli | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Anatomia, medicina i biologia | ||
| Ocupació | zoòleg, botànic, anatomista, entomòleg | ||
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pisa | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Antonio Maria Valsalva | ||
| Premis | |||
Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre[1] de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi. Es considera el fundador de la microscòpia anatòmica i de la histologia. Ja mort aquest Linnaeus va donar el nom del gènere de plantes Malpighia en el seu honor, aquest gènere és el gènere tipus de la família Malpighiaceae.
El gener de 1646 es va inscriure a la Universitat de Bolonya. El 1649 moriren els seus dos pares i ell va haver d'ocupar-se dels seus vuit germans i decidí fer-se metge especialitzant-se en anatomia. A la Universitat l'autoritat de Galè encara no es discutia
El 1656, essent ja metge, invitat per l'arxiduc Leopold de Toscana, va passar a ser professor a la Universitat de Pisa, allà va ser membre de l'Accademia del Cimento, que pretenia ser hereva del ciència de Galileu. El seu amic el matemàtic Giovanni Alfonso Borelli el va introduir a l'observació de la ciència segons els principis de Descartes i considerar els animals dintre de la mecànica. També Malpighi entrarà i continuarà tota la seva vida en l'ús del microscopi
El 1659 tornà a la Universitat de Bolonya i allà va fer les seves primeres observacions importants al microscopi.
La seva principal aportació va ser l'observació dels capil·lars, comunicacions arterio-venoses del pulmó i ramificacions bronquials, que recull la seva obra De Pulmonibus epistolae (1661).
En una sèrie de cartes dirigides a Borelli, Malpighi descriu l'estructura fina dels pulmons.
Amb la descripció dels alvèols Malpighi assentà les bases per una teoria de la respiració i demostrà que el sistema de circulació de la sang proposat per William Harvey era efectivament tancat. Després Malpighi es traslladà a la Universitat de Messina. Publicà el 1665 tres opuscles: De lingua, De cerebro i De externo tactus organo, centrat sobre els sentits del gust, sobre el funcionament del cervell i sobre el sentit del tacte.
En l'obra De viscerum structura Malpighi posa en evidència el complex sistema del fol·licles, tubs i vasos dels ronyons.
Va ser entre els primers a estudiar les empremtes digitals.[2]
Va col·laborar amb la Royal Society de Londres que des de 1669 publicarà totes les seves obres i el 1687 la Royal Society publicà l'Opera omnia de Malpighi.
El 1691 el cardenal de Bolonya Pietro Antonio Pignatelli va ser elegit papa (Innocenci XII) ell va voler que Malpighi anés a Roma i va ser nomenat "cameriere segreto partecipante", un títol equivalent a monsenyor.
- ↑ Asimov, Isaac. «Malpighi, Marcello». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 110. ISBN 8429270043.
- ↑ Marcello Malpighi, De Externo Tactus Organo Anatomica Observatio (Nàpols, Itàlia: Aegidium Longum, 1685).