Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1520 Bruges (Bèlgica) |
Mort | 1590 ↔ 1591 (69/79 anys) Londres, possible |
Activitat | |
Camp de treball | Arts visuals i premsat |
Lloc de treball | Anvers (1577 (Gregorià)–1586) Londres (1568 (Gregorià)–1576 (Gregorià)) Bruges (1558 (Gregorià)–1568 (Gregorià)) Londres |
Ocupació | pintor, aiguafortista, dibuixant, impressor, il·lustrador, artista visual |
Alumnes | Melchior d'Assoneville |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Fills | Marcus Gheeraerts el Jove |
Marcus Gheeraerts «el vell» o llatinitzat Marcus Gerardus (Bruges ±1520 - Londres? ±1591) és un pintor i gravador del Comtat de Flandes.[1] Hi ha moltes ortografies diferents del seu nom.[2]
Va simpatitzar amb el protestantisme calvinista i va ser membre del consell de la comunitat La Família de l'Amor que rebutjava la violència com a mitjà de reforma.[3] El 1567, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, va ser nomenat governador per Felip II de Castella a les Disset Províncies. Alba va crear el Tribunal dels Tumults per organitzar una persecució despietada dels protestants i dissidents.[4] Com molts intel·lectuals i artistes, amb el fill Marcus II i el seu assistent Felip de la Valla es van exiliar cap a Londres.[5] La mare i filla van romandre a Bruges. Va ser condemnat en contumàcia el desembre 1568 i tots els seus béns van ser confiscats en nom de la corona de Castella.[3] En el gravat Al·legoria de la iconoclàstia (±1567), del qual només es conserva un exemplar al Britisch Museum, expressa tot el seu odi per l'Església catòlica institucional però també hi crítica la violència dels iconoclastes.[6]
No és clar si el «Mercus Geeraert» registrat al gremi dels pintors d'Anvers el 1577 va ser ell o si més aviat es tracta de son fill Marcus el jove.[7]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades artvee