La marea viva és una plenamar, que es produeix dues vegades per mes, generalment dos dies després del moment quan les dues atraccions, la lunar i la solar, actuen segons una mateixa direcció, per la qual cosa els efectes se sumen i la marea resultant té una amplitud major,[1] el que és el cas quan al noviluni i pleniluni la terra, el sol i la lluna estan en una línia recta.[2][3] La marea viva durant la fase de lluna nova es diu «de conjunció», i la que es produeix mentre té lloc la fase de lluna plena es diu «d'oposició».[4] La fase oposada, quan la baixamar ateny el seu nivell més baix, es diu marea morta.[5]
Actuen com un factor d'intensificació de pluges extremes i compliquen el desguàs. És un factor important a la costa atlàntica, al golf de Cadis, a les costes baixes de l'oval valencià,[6][7] al Mar del Nord, etc. A les zones on l'amplitud de la marea és important, la combinació de marea viva, una depressió atmosfèrica i d'una tempesta pot crear una marejada i inundacions majors a les regions que es troben poc més o poc menys al nivell mitjà del mar, com va ser a la Inundació dels Països Baixos del 1953 o la marejada la nit del 16 al 17 de febrer 1962 als estuaris de l'Elba i del Weser. També hi hauria una relació entre les marees vives i els grans terratrèmols.[8]