Biografia | |
---|---|
Naixement | 1353 Søborg Castle (Dinamarca) (en) |
Mort | 28 octubre 1412 (Gregorià) (58/59 anys) Flensburg (Alemanya) |
Causa de mort | pesta |
Sepultura | Catedral de Roskilde |
Monarca de Suècia | |
24 febrer 1389 – 28 octubre 1412 ← Albert III de Mecklemburg – Eric de Pomerània → | |
Monarca de Noruega | |
2 febrer 1388 – 28 octubre 1412 ← Olaf Haakonsson – Eric de Pomerània → | |
Monarca de Dinamarca | |
10 agost 1387 – 28 octubre 1412 ← Olaf Haakonsson – Eric de Pomerània → | |
Reina consort Noruega | |
Reina consort Suècia | |
Monarca Unió de Kalmar | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | reina regnant |
Altres | |
Títol | Reina regnant |
Família | Casa d'Estridsen |
Cònjuge | Håkon VI (1363 (Gregorià)–) |
Fills | Olaf Haakonsson |
Pares | Valdemar IV de Dinamarca i Hedwig de Schleswig |
Germans | Ingeborg de Dinamarca Cristòfor de Dinamarca |
Margarida I de Dinamarca (Søborg Castle, 1353 - Flensburg, 28 d'octubre de 1412 (Gregorià)), nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412). Fundadora del pacte d'unió conegut com la Unió de Kalmar, fou el primer monarca que governà els tres regnes nòrdics (incloent Grenlàndia, Islàndia, les illes Fèroe, les Illes Shetland, i les Illes Òrcades, que en aquell moment pertanyien a Noruega, i Finlàndia, que formava part de Suècia). És una de les figures més destacades de tota la història dels països nòrdics.
Filla del rei Valdemar IV de Dinamarca. Es va casar el 1363 amb el rei Hákon VI Magnússon de Noruega i Suècia. D'aquest matrimoni en nasqué Olau II de Dinamarca (1370-1387), rei de Dinamarca de 1376 a 1387 i rei de Noruega de 1380 a 1387.[1]