Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 292 Antioquia de Pisídia (Imperi Romà) |
Mort | c. 307 (14/15 anys) Antioquia de Pisídia (Turquia) |
Causa de mort | decapitació |
Sepultura | Segons una tradició, a la Catedral de Montefiscone (Laci, Itàlia); un braç al mont Atos |
Activitat | |
Ocupació | memorialista |
Període | Imperi Romà |
Verge i màrtir | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Festivitat | 20 de juliol (17 de juliol a Orient) |
Iconografia | Palma del martiri; llibre, creu i un drac als peus |
Patrona de | Dones de part, Montefiascone (Itàlia), Gòsol, Palafrugell, Riera de Gaià, Santa Margalida (Mallorca), Felanitx (Mallorca), Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarida de Montbui |
Cronologia | |
1969 | supressió del culte Causat per: Concili Vaticà II |
Margarida o Marina (Antiòquia de Pisídia, 275 - 20 de juliol de 290) és venerada com a santa per les confessions cristianes que accepten l'existència de sants. Se'n celebra la festivitat el 20 de juliol a Occident i el 17 de juliol a Orient. La seva existència real, però, és dubtosa i ja va ser declarada com a apòcrifa en 494 per Gelasi I. La devoció va revifar-se durant les Croades i el seu culte va expandir-se per tot Europa. Hi havia la creença que la santa mateixa havia promès indulgència a qui escrigués o llegís la seva vida o invoqués la seva intercessió; això va fer-la un dels sants més populars durant l'edat mitjana.[1][2]