|
Aquest article tracta sobre l'estructura en pedra seca. Per a altres significats, vegeu: Marge (desambiguació) |
Un marge o una espona és una paret de pedra seca (sense gens de morter) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets de parla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals). També s'han utilitzat els marges per sostenir vies de comunicació com camins i carreteres o superfícies de terra per arreplegar neu.
Els marges es solen situar a vessants, fons de vall i planes de diversa morfologia que tenen en comú la necessitat de contenir la terra.
Els marges són molt freqüent per tot el territori del Mediterrani i allà on hi ha pedra abundosa i desnivell, com ara a la Serra de Tramuntana de Mallorca, a la Vall de Laguar (Marina Alta), a la zona de Cadaqués (Alt Empordà), al Priorat, a les Garrigues, a la Terra Alta, a Cinque Terre (en lígur: Çinque Taere) a la Ligúria, etc.[1][2]
Els marges són una construcció típica de les Balears. De fet, les primeres referències escrites sobre aquests elements es troben al s.XIII i a Mallorca, concretament a la Serra de Tramuntana, hi ha 169,627 m² de superfície de marjades, que suposen uns 17 134 m de marges. Entre aquests marges destaca el marge que sosté la carretera de Lluc a Sa Calobra, ja que és el més gran de Mallorca amb 17 metres i més de 1 700 metres quadrats de paret.
Per acció de l'aigua, els marges cauen o solsixen, més concretament, s'esbaldreguen.
La persona encarregada de construir o reconstruir els marges era anomenada marger, margener, mot utilitzat a la zona de la Segarra, o margenador, mot utilitzat a la Marina Alta. Aquest ofici va estar a punt de perdre's, però darrerament s'ha anat recuperant.[3][4][5]
- ↑ Anàlisi comparativa de la Serra de Tramuntana amb altres territoris, Consell de Mallorca, Territori i paisatge.
- ↑ Paisatges de la pedra seca Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine., Observatori del Paisatge.
- ↑ Pàgina sobre la pedra en sec del Consell de Mallorca Arxivat 2012-04-06 a Wayback Machine., amb informació sobre formació en la tècnica, etc.
- ↑ «La pedra seca a La Fatarella». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 19 setembre 2010].
- ↑ «Coordinadora Pedra Seca». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 19 setembre 2010].